Falciots de Catalunya

A Catalunya tenim criant tres espècies de falciots: el falciot negre, el falciot pàl·lid i el ballester. Tot seguit aprendrem a diferenciar-los.

 

Falciot negre (Apus apus)

El falciot negre (Apus apus) és el més ben distribuït. Sovint pot confondre's amb el falciot pàl·lid, per això us detallo a continuació en quines coses us heu de fixar per identificar-lo:

1- Cos completament negre, sense res destacable
2- Taca blanca a la barbeta força visible, ja que contrasta amb el negre
3- Ales de dos colors: negre a la base però les plomes de vol es veuen com a platejades
4- Punta de les ales força punxeguda

 

Falciot pàl·lid (Apus pallidus)

El falciot pàl·lid (Apus pallidus) es troba molt més localitzat. El diferenciem del falciot negre per:

1- Color general més marronós (tot i que depenent de la llum no es pot veure fàcilment), amb unes "escates" ben visibles al ventre
2- Taca clara a la barbeta més gran, però menys contrastada
3- Ales del mateix color que el cos
4- Punta de les ales més arrodonida

Ballester (Tachymarptis melba)

El ballester (Tachymarptis melba) és força diferent als altres dos falciots:

1- Ventre de color blanc, molt visible a simple vista
2- Taca de la barbeta gran i blanca
3- Força més gran, amb una envergadura de fins a 57 cm (els altres dos fan uns 44 cm). Ales d'un sol color, més aviat marronós
 

Diferenciem els diferents pardals

Els pardals són uns ocells comuns, que sembla que tots tenim al cap sense problemes, però sabeu diferenciar el pardal comú del pardal xarrec o del pardal roquer?

Aquí us n'explico les diferències:

Pardal comú (Passer domesticus):

Mascle de pardal comú (Passer domesticus)

Femella de pardal comú (Passer domesticus)

El mascle de pardal comú presenta un color d'ales i clatell marró més intens que les femelles, amb bec fosc i barbeta negra, i té el pili (part superior del cap) de tons grisos.
La femella és de marrons més apagats, barbeta del mateix color que el pit, pili marronós, i presenta una ratlla fina de tons clars darrere l'ull que baixa cap el clatell.

Pardal xarrec (Passer montanus):

Pardal xarrec (Passer montanus)

Abans de res, hem de tenir ben present que els mascles i femelles de pardal xarrec tenen la mateixa aparença, per tant no en sabrem diferenciar el sexe a simple vista.
Es podrien confondre amb els mascles de pardal comú, però hi ha algunes diferències importants: el pardal xarrec té la galta blanca amb una taca negra, té un petit collaret blanc i té tot el cap de color marró intens. És una mica més petit que el pardal comú.

Pardal roquer (Petronia petronia):

Pardal roquer (Petronia petronia)

Aquí n'observem la taca groga de la gola

El pardal roquer, tot i que pertany a un altre gènere (Petronia), és força semblant a les femelles de pardal comú.
Pensem, però, que mascles i femelles de pardal roquer són iguals a simple vista.
Observarem que tenen un bec proporcionalment més gros, a la punta de les plomes de la cua marquen unes taques blanques, la ratlla clara de darrere l'ull és molt més ampla i contrastada i tenen una "medalla" groga a la gola, tot i que en ocasions no es pot apreciar massa bé.

 

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Com és: És un ocell similar a un colom, una mica més prim. Té un color general cendrós, amb la punta de les ales més fosca. Al coll podem observar una petita ratlla negra.

On viu: És una espècie molt associada als nuclis urbans, que també podem trobar a zones de conreus.
Es pot trobar pràcticament a tota Catalunya.

Què menja: S'alimenta habitualment de llavors.

Quan el veurem: Es troba present tot l'any a la nostra zona.

Curiositats: Cada cop més habitual a les ciutats, on es pot confondre entre els coloms

Tórtora turca a una ciutat

Tórtora turca en vol

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

 

Garsa (Pica pica)

Garsa (Pica pica)

Com és: És un ocell de la família dels corbs. El seu color és blanc i negre, amb la cua força llarga. Amb la llum del sol podem observar reflexos blaus a les ales i verds a la cua.

On viu: S'adapta a tot tipus d'hàbitats, fins i tot a les ciutats. És el còrvid més estès.
La podem trobar quasi a tota Catalunya.

Què menja: És un ocell també molt adaptable en alimentació. Pot menjar des de gra a insectes o carronya.

Quan el veurem: És un animal resident tot l'any a la nostra zona.

Curiositats: Són animals molt llestos, capaços d'aprendre rutines de les persones per tal de trobar alimentació de manera habitual.

Perfil d'una garsa

Garsa en vol

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)

Com és: Molt fàcil d'identificar pel seu aspecte de "lloro". Cos i ales de color verd intens, amb el pit, barbeta i part del cap grisos. Cua força llarga.

On viu: És una espècie d'origen sud-americà, que ha arribat al nostre país com a mascota i degut a escapades i alliberaments s'ha acabat establint de forma permanent. Acostuma a trobar-se a prop de la costa, bàsicament en ciutats.

Què menja: La seva alimentació bàsica són diferents tipus de fruita, tot i que pot arribar a depredar polls d'espècies d'ocells petites.

Quan el veurem: Està present al litoral català tot l'any.

Curiositats: Són animals molt escandalosos, per això quan algú parla massa se li diu que "ets com una cotorra".

Cotorreta de pit gris

Cotorretes en vol

Més d'una trentena de cotorretes sobre un magraner

Falciot negre (Apus apus)

Falciot negre (Apus apus)

Com és: És un ocell amb silueta d'oreneta, però més gran i amb les ales més llargues i corbades. El color és pràcticament negre, amb una zona més clara a la barbeta. Les potes són molt curtes.

On viu: Es pot trobar per tot Catalunya, però és força habitual en ciutats i pobles.

Què menja: És un especialista en menjar insectes en vol. És un gran aliat per eliminar mosques i mosquits.

Quan el veurem: És una espècie que arriba a l'abril i cria a les nostres contrades. Al més de juliol-agost torna a migrar cap a l'Àfrica.

Curiositats: El falciot mai toca el terra. Es passa el dia volant i té el seu niu dins de forats als edificis o roques. Si per accident cau a terra no és capaç d'emprendre el vol, ja que té les ales molt llargues i les potes massa curtes.

Falciot en vol

Falciot amb les llums del vespre

  

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

Com és: És l'oreneta més freqüent a la nostra zona, tot i que també tenim l'oreneta vulgar. La part inferior és blanca, amb les ales més fosques. La part superior és de color negre blavós, amb la part del "cul" de color blanc. La cua està lleugerament forcada.

On viu: Pot trobar-se per gran part de Catalunya, però cria a pobles i ciutats o a penya-segats.

Què menja: És una experta en consumir mosques, mosquits i pugó.

Quan el veurem: Arriba a Catalunya al febrer-març, cria aquí, i cap al setembre-octubre torna cap a l'Àfrica.

Curiositats: Construeix el seu niu sota les teulades agafant fang argilós del terra amb la boca i enganxant-lo, de boleta en boleta, fent una espècie de bol amb una petita obertura lateral.

Oreneta cuablanca fent el niu

Polls d'oreneta cuablanca

Oreneta cuablanca en vol

 

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)

Com és: Més gros que un pardal amb el cos marró fosc, quasi negre, amb irisacions morades i verdes. A la tardor i hivern se'ls veuen una gran quantitat de taques clares.

En algunes èpoques de l'any ens costarà diferenciar-lo de l'estornell negre (Sturnus unicolor).  

On viu: El trobem a conreus, boscos oberts i a les ciutats.

Què menja: És un ocell amb una dieta ben variada, que inclou insectes i vegetals, podent menjar també fruits.

Quan el veurem: El podem trobar tot l'any a la nostra zona, tot i que a l'hivern arriben milers d'exemplars d'altres punts d'Europa.

Curiositats: A l'hivern forma grans vols composats per milers d'estornells, creant grans núvols que sobrevolen els camps buscant aliments, com les olives.

A les ciutats els veurem habitualment a la part superiors d'antenes i arbres, i també al terra buscant menjar.
Tenen un cant molt peculiar, que aprendrem fàcilment. Als passejos amb grans plàtans o arbres de grans dimensions s'hi agruparan per dormir i, si som desafortunats, ens deixaran els vehicles plens dels seus excrements de color negre (degut a la ingesta d'olives).

Estornell cantant a sobre d'una antena

Estornell a la part alta d'un arbre

Estornells en vol

Estol d'estornells

Els estornells poden formar grans núvols d'ocells

Colom roquer (Columba livia)

Estornells sobre els cables elèctrics

Colom roquer (Columba livia)

Com és: Espècie fàcilment identificable: cos gris, ratlles a les ales més fosques, cap gris fosc amb tonalitats verdoses i púrpura. La major part dels exemplars que trobem a la ciutat estan creuats amb coloms de captivitat.

On viu: Originàriament aquesta espècie estava present a zones rocoses properes a zones obertes, tot i que s'ha adaptat perfectament a la vida a la ciutat.
Podem trobar-la pràcticament a tot Catalunya.

Què menja: S'alimenten bàsicament de llavors.

Quan el veurem: És una espècie resident tot l'any a la nostra zona.

Curiositats: Les poblacions urbanes crien tot l'any, ja que troben aliment durant tots els mesos.

Detall del cap del colom roquer

És una espècie molt lligada a l'àmbit urbà

 

Tudó (Columba palumbus)

Tudó (Columba palumbus)

Com és: És un ocell molt semblant a un colom, tot i que és més gros. El cap és gris clar, com les ales, i la zona del pit és rosada. Al coll hi observem una taca blanca i verda. En vol també veiem una ratlla blanca a cada ala.

On viu: Es tractava d'una espècie habitual de zones arbrades, com boscos de diferents tipus, però actualment s'ha anat adaptant a la vida a la ciutat.
Podem trobar-los pràcticament a tot Catalunya.

Què menja: S'alimenta de diferents tipus de llavors i també de les fulles de diferents plantes.

Quan el veurem: És una espècie present tot l'any a la nostra zona.

Curiositats: Cada cop és més freqüent observar-lo a les ciutats, entre els coloms i les tórtores turques.

Tudó a un arbre d'un parc urbà

Tudó a un terrat

Pardal comú (Passer domesticus)

Mascle de pardal comú (Passer domesticus)

Com és: És un dels ocells més habituals. És petit, de colors marronosos. El mascle té la barbeta de color negre.

On viu: Habita en zones humanitzades: pobles, ciutats, masies, conreus, ....
Els podem trobar a quasi tota Catalunya.

Què menja: S'alimenta bàsicament de llavors, tot i que també pot menjar insectes i també restes de menjar que troba a les ciutats.

Quan el veurem: Està present tot l'any a Catalunya.

Curiositats: És una de les espècies més habituals d'ocells, tot i que a nivell europeu els últims anys s'ha observat una important disminució de les poblacions.

Femella de pardal comú

Mascle de pardal comú

Femella de pardal comú

  

Pardal xarrec (Passer montanus)

Pardal xarrec (Passer montanus)

Com és: Molt semblant al pardal, es caracteritza per tenir les galtes força blanques amb una visible taca negra. Es mascles i les femelles tenen els mateixos colors.

On viu: Molt habitual a conreus i masies. Evita els centres de pobles i ciutats.
Es troba a gran part de Catalunya, principalment per sota els 1.000 m.

Què menja: Es pot alimentar tant de llavors i fruits com de petits invertebrats.

Quan el veurem: És una espècie resident tot l'any a la nostra zona.

Curiositats: Tot i ser molt similar al pardal comú , a ell no li agraden les zones urbanes.

Pardal xarrec

Pardal xarrec

Pinsà comú (Fringilla coelebs)

Pinsà comú (Fringilla coelebs)

Com és: Es tracta d'un ocell de la mida d'un pardal. El mascle té el cap de tons grisos, cara pit i ventre vermellosos esquena marró i ales negres amb marques blanques. La femella és de tons generalment marronosos, amb les marques blanques a les ales.

On viu: Acostuma a trobar-se en boscos de diferents tipus, tot i que a l'hivern és també freqüents a camp, parcs i jardins.
Cria a gran part de Catalunya, a excepció de les grans planes. A l'hivern s'observa a quasi tot el territori.

Què menja: Pot menjar insectes, brots tendres, fruits i llavors.

Quan el veurem: El podem veure tot l'any, tot i que a l'hivern arribem moltíssims més exemplars del centre i est d'Europa. En algunes zones de Catalunya només s'observa com a hivernant.

Curiositats: Les femelles molts cops poden semblar un pardal, ja que tenen una mida i coloració similar.

Mascle de pinsà comú

Femella de pinsà comú