dimarts, 28 de novembre de 2017

Buscant la perdiu blanca

Per Víctor Iglesias

Fotografia durant l'ascens

El passat 19 de Novembre de 2017 vaig tenir la gran sort de poder gaudir d'una de les joies que encara, i a dia d'avui , tenim al Pirineu català . En un punt que no revelarem, per poder preservar l'espècie, es troba la perdiu blanca (Lagopus muta), un dels ocells que més m'ha omplert de joia poder fotografiar. Acompanyat per gent que coneix la zona i per descomptat la muntanya, de la qual no en sóc gens expert, vàrem començar una travessa amb un temps immillorable, cal dir, perfecte i que ens donava la primera sorpresa amb la visita d'un grup d'isards (Rupicapra rupicapra), seguits d'un trencalòs (Gypaetus barbatus) que ens va animar l'hora de l'esmorzar per carregar forces i buscar el nostre magnífic i somiat objectiu d'observar la perdiu blanca.

Trencalòs (Gypaetus barbatus)
Trencalòs (Gypaetus barbatus)

Dues hores més tard de començar la recerca, i amb dos grups per tal d'augmentar les nostres possibilitats d'èxit, arriba el gran moment per tots desitjat, "BIMBO", un moment màgic, tothom callat i amb els ulls com a plats ens deixa sense poder articular paraula alguna, ja la tenim davant. El cor batega sense control i tots reconeixem que estem fora de sí, l'hem trobada, en total 8 exemplars en dos grups de 4 individus cadascun.

Perdiu blanca (Lagopus muta)
Perdiu blanca (Lagopus muta)

Perdiu blanca (Lagopus muta)
Perdiu blanca (Lagopus muta)

Perdiu blanca (Lagopus muta)
Perdiu blanca (Lagopus muta)

Perdiu blanca (Lagopus muta)
Perdiu blanca (Lagopus muta)

Un ocell tranquil i molt relaxat dins de la seva zona de confort, que ens marca de tant en tant i que nosaltres respectem. Ens relaxem tots i ella ens deixa observar el seu comportament en grup, com menja i com grata la neu amb les potes per tal de buscar alguna herba que emportar-se al bec,com pren el sol per tal d'escalfar-se; tot un luxe. Tot és blanc, la neu és el seu millor aliat i com el seu nom diu, perdiu blanca, amb el blanc de la neu es fa quasi invisible.

Perdiu blanca (Lagopus muta)
Perdiu blanca perfectament camuflada

Perdiu blanca (Lagopus muta)
Perdiu blanca mimetitzada amb el seu entorn

Perdiu blanca (Lagopus muta)
Aquesta espècie és molt difícil d'observar quan no està en moviment

Durant una bona estona estem amb elles però de cop i volta un altre ocell en un núvol bastant gran ens sorprèn a tots, enfilant-se per les roques apareix el pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis), una mica lluny per poder fer una primera identificació satisfactòria però que sí ens dóna un parell de fotografies testimonials.

Pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis)
Pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis)


Arriba el moment de marxar i dir adéu, la baixada sembla més fàcil però la gran pujada ens passa factura a les cames a alguns. Durant la baixada ens trobem un altre grup d'isards que fan que el camí que encara ens queda sigui espectacular; quina agilitat que tenen!

Un cop acabada la baixada ens omple tot allò que hem pogut veure i que tenim retingut als nostres ulls.

D. Pujol, J. Culí, F. Vilarrasa, J. Pujol, V. Iglesias.

Perdiu blanca (Lagopus muta)
Perdiu blanca (Lagopus muta)

Perdiu blanca (Lagopus muta)
Perdiu blanca (Lagopus muta)

diumenge, 26 de novembre de 2017

Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears

Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears
Autors: ESTRADA, J. / JUTGLAR, F. / LLOBET, T. / FRANCH, M.
Editorial: Lynx Edicions
Any: 2010
Pàgines: 292
Idioma: Català
Enquadernació: Tapa tova
Isbn: 978-84-96553-95-8

Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears
Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears


Tenim a les mans una guia dels ocells presents en qualsevol època de l'any a Catalunya, País Valencià, Balears, Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra, que gràcies al seu format i a la seva estructura s'ha convertit en el llibre més adequat per la majoria d'afeccionats a l'ornitologia per a portar durant les nostres sortides a la motxila.
Conté totes les espècies d'ocells que podem observar al nostre territori, i de cada una de les espècies ens descriu la mida, principals trets identificatius, com identificar-ne el reclam, hàbitat, distribució i algunes característiques del seu comportament.



Tal i com ens té acostumats Lynx Edicions, de cada espècie també en trobarem unes magnífiques il·lustracions que ens permetran identificar cada espècie i diferenciar-la de les aus més similars, i també ens proporcionen un mapa de distribució amb un codi de color que ens permetrà saber en quina època de l'any el podem observar.

Una guia de mà imprescindible per a qualsevol observador d'ocells.




Ficha escrita por: Enric Pàmies


dijous, 23 de novembre de 2017

Ocells a Siurana - 21 de novembre de 2017

Per Víctor Iglesias i Enric Pàmies.

Avui hem anat a la bonica població de Siurana amb l'objectiu d'observar dos ocells hivernants a la zona: el cercavores (Prunella collaris) i el pela-roques (Tichodroma muraria). Tot i que va fer un dia esplèndid, amb un temps més propi del mes de setembre que del novembre, l'inici de jornada era poc esperançador. Vam iniciar el trajecte pels penya-segats propers al pàrquing de Siurana, i no es veia ni sentia cap ocell pràcticament. Després d'haver-nos creuat amb alguns tallarols, bruel, pit-roig i mallerenga petita, vam retrocedir per anar direcció al poble de Siurana. Durant aquest trajecte vam observar a una gran roca separada del penya-segat (una illa, podríem dir) diversos ocells en moviment. Degut a la distància en un inici no vam observar clarament l'espècie, però càmeres en mà vam fer les primeres fotos de cercavores i també de merla blava. Els cercavores havien arribat pocs dies abans, ja que segons alguns afeccionats coneguts encara no se'ls havia vist per Siurana.
El pela-roques no va donar cap mena de senyals d'haver arribat ja a passar l'hivern.

Posteriorment vam recórrer el poble, perseguint per la zona de l'església diverses mallerengues blaves i carboneres. Finalment vam arribar a l'extrem del poble, amb el mirador damunt del pantà. En aquesta petita zona de conreu s'hi podien veure cotxes fumades, gafarrons i tallarols.
Durant el recorregut vam observar també diversos pinsans, merles i pit-rojos.
Un cop arribats al pàrquing vam poder gaudir dels cercavores a una distància realment reduïda. 

Vam agafar el cotxe per accedir a una zona amb possible presència de trencapinyes, tot i que tampoc els vam veure i sentir. El que sí vam poder observar va ser un bon grapat de corbs i cornelles.

Finalment vam passar per l'embassament, amb un nivell d'aigua excessivament baix degut a l'any excepcionalment sec que estem tenint, i vam poder observar molts passerells a la vora de l'aigua.
Posteriorment, havent baixat per l'altra banda de la presa, vam albirar un martinet blanc de pas que buscava aliment.

Cercavores (Prunella collaris)
Cercavores (Prunella collaris) - Imatge d'Enric Pàmies

Cercavores (Prunella collaris)
Cercavores (Prunella collaris) - Imatge d'Enric Pàmies

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - Imatge de Víctor Iglesias

Mallerenga blava (Parus caeruleus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - Imatge d'Enric Pàmies

Mallerenga petita (Periparus ater)
Mallerenga petita (Periparus ater) - Imatge d'Enric Pàmies

Bruel (Regulus ignicapilla)
Bruel (Regulus ignicapilla) - Imatge de Víctor Iglesias

Passerell (Carduelis cannabina)
Passerell (Carduelis cannabina) - Imatge d'Enric Pàmies

Pinsà comú (Fringilla coelebs)
Pinsà comú (Fringilla coelebs) - Imatge de Víctor Iglesias

Pit-roig (Erithacus rubecula)
Pit-roig (Erithacus rubecula) - Imatge d'Enric Pàmies

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) - Imatge d'Enric Pàmies

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) - Imatge de Víctor Iglesias

Merla blava (Monticola solitarius)
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge d'Enric Pàmies

Gafarró (Serinus serinus)
Gafarró (Serinus serinus) - Imatge de Víctor Iglesias

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) - Imatge d'Enric Pàmies

Merla (Turdus merula)
Merla (Turdus merula) - Imatge de Víctor Iglesias

Cuereta blanca (Motacilla alba)
Cuereta blanca (Motacilla alba) - Imatge d'Enric Pàmies

Corb (Corvus corax)
Corb (Corvus corax) - Imatge de Víctor Iglesias

Martinet blanc (Egretta garzetta)
Martinet blanc (Egretta garzetta) - Imatge d'Enric Pàmies

 

dimarts, 21 de novembre de 2017

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - Imatge de Jaume Albaigès

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Cast: Herrerillo común
Eusk: Amilotx urdin
Gal: Ferreiriño azul
Ing: Blue tit
Fr: Mésange bleue
It: Cinciarella
Por: Chapim-azul
Al: Blaumeise

Taxonomia: La mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) és un ocell de l'ordre dels Passeriformes, família Paridae i gènere Cyanistes. Anteriorment estava inclosa dins el gènere Parus.
Sens dubte és una de les espècies de pàrids més maques del país, i també de les més freqüents.

Identificació: Aquesta espècie acostuma a mesurar entorn als 12 cm, i té un pes d'uns 11 grams.
Fàcilment identificable pel seu pili blau, com també part de la zona alar i cua. A les ales també hi observem tons verdosos i algunes petites franges blanques.
Cara predominantment blanca, amb antifaç negre i també la corbata. Zona ventral de tons grocs.
Potes fosques.
Els juvenils són de colors més apagats.

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - Imatge de Víctor Iglesias

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - Imatge de Jaume Albaigès

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - Imatge d'Enric Pàmies

Espècies similars: A primera vista, en moviment, pot recordar a la mallerenga carbonera (Parus major). Els colors blaus la permeten diferenciar fàcilment dels colors negres de la carbonera.

Veu: Aquesta espècie emet una gran varietat de sons, molt similars a la d'altres pàrids. Habitualment un chi chi cheee, ti tí si-sí, sisisudu, ... amb alarma en forma de ker'r'r'r'r'rek-ek-ek.

Hàbitat: Aquesta espècies ocupa zones forestals de caducifolis (roures, faigs, ...), boscos de ribera i

dijous, 16 de novembre de 2017

Atles del ocells nidificants de Barcelona

Atles del ocells nidificants de Barcelona
Autors: Anton, M. / Herrando, S. / Garcia, D. / Ferrer, X. / Cebrian, R.
Editorial: Ajuntament de Barcelona/ICO/UB/Zoo de Barcelona
Any: 2017
Pàgines: 281
Idiomes: Català/ Castellà/ Anglès
Enquadernació: Tapa tova
Isbn: 978-84-9168-023-9

Atles del ocells nidificants de Barcelona
Atles del ocells nidificants de Barcelona

Acabat de sortir del forn, us presentem el llibre "Atles dels ocells nidificants de Barcelona", una obra impulsada per l'Ajuntament de Barcelona, l'Institut Català d'Ornitologia, la Universitat de Barcelona i el Zoo de Barcelona.
Aquest projecte es va iniciar l'any 2011. Més de 300 persones han col·laborat amb les seves observacions els anys 2012-15 al terme municipal de Barcelona.

Amb aquestes valuoses dades s'ha fet un atles de les espècies nidificants presents a Barcelona, amb diversos mapes de presència i abundància.
De cada espècie trobarem informació respecte a la seva Distribució i ecologia, Població, tendència i conservació, i Serveis ecosistèmics.



Aquestes dades han estat acompanyades de magnífiques il·lustracions de cada espècie, acompanyades també d'una il·lustració d'un "racó" de Barcelona.

El resultat és un obra molt ben editada, amb una gran presència, i amb unes dades magnífiques per a conèixer les diferents espècies nidificants al terme de Barcelona.



Fitxa elaborada per: Enric Pàmies