Cabussó gris (Podiceps grisegena)

Cabussó gris (Podiceps grisegena)

El cabussó gris (Podiceps grisegena) és un ocell ben rar a Catalunya, que només observem de forma molt puntual algun hivern.

Se n'ha observat un sol exemplar els primers dies de gener de 2026 a La Pineda (Vila-seca), que es va moure també cap a Cambrils. En les anteriors ocasions es va observar el 2021 al Delta de l'Ebre i els anys 2018 i 2019 a Arenys de Mar. 

Aques ocell no cria ni hiverna de forma habitual a la Península, però en ocasions puntuals, durant l'hivern o les migracions, en podem trobar algun exemplar a la costa o en estanys i pantans interiors.

 

Cabussó gris a la Pineda

Ocells en migració de tardor a Riudecanyes

Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)

Durant l'agost i setembre podem presenciar pràcticament tota la migració d'ocells que s'han reproduït al continent europeu però que passaran l'hivern a indrets més càlids, al continent africà. Durant aquestes setmanes hi ha pas en aquesta migració que anomenem "post-nupcial" i, si tenim sort, en alguns dies concrets podem gaudir de diferents ocells que fan parada tècnica per alimentar-se i seguir cap al sud.

En aquest cas vaig ser afortunat, doncs mentre feia un tomb amb la família pel costat del pantà de Riudecanyes ens van sorprendre diverses espècies, com el papamosques gris, el mosquiter de passa, la cotxa cua-roja, el tallarol gros o l'oreneta cua-rogenca. 

Tallarol gros (Sylvia borin)

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)

Papamosques gris (Muscicapa striata)

Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)

Oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica)

Evidentment, no eren els únics ocells que es movien per la zona. Ens acompanyaves gafarrons, caderneres, mallerengues cuallargues, mallerengues carboneres, mallerengues petites, tallarols de casquet, tallarols capnegre, orenetes comunes, ... i fins i tot un esparver.

Esparver (Accipiter nisus)

Gafarró (Serinus serinus)

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

Oreneta comuna (Hirundo rustica)

 

Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)

Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) - Imatge de Jesús Giraldo

Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
Cast: Camachuelo común
Eusk: Gailupa
Gal: Cardeal común
Ing: Bullfinch
Fr: Bouvreuil pivoine
It: Ciuffolotto
Por: Dom-fafe
Al: Gimpel

Taxonomia: El pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) pertany a l'ordre dels Passeriformes, família Fringillidae i al gènere Pyrrhula. És l'únic integrant del seu gènere al nostre país.

Identificació: És una espècie d'uns 15-16 cm de longitud, amb un pes de 20-22 grams.
Es tracta d'un ocell amb una coloració molt especial i inconfusible: El mascle té el cap i bec de color negre, ales grises amb la punta negra, cua negra, parts inferiors posteriors blanques i una gran zona d'un vermell intens que cobreix les galtes, coll, pit i ventre. Les femelles són similars, però presenten la part de les ales de tons més bruns i tota la zona que en el mascle és vermella en les femelles té una coloració bruna amb tons vinosos.
És un ocell amb una forma més arrodonida que en el pinsà comú, per exemple.
Els joves presenten una coloració més similar a la de les femelles, amb el cap del mateix color que el dors.

Mascle de pinsà borroner - Imatge de Luís Ojembarrena

Femella de pinsà borroner - Imatge de Jesús Giraldo

Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) - Imatge de Jesús Giraldo

Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) - Imatge de Luís Ojembarrena

Variacions geogràfiques: A Catalunya cria la subespècie Pyrrhula pyrrhula iberiae, tot i que a

Raspinell comú (Certhia brachydactyla)

Raspinell comú (Certhia brachydactyla) - Imatge d'Enric Pàmies

Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
Cast: Agateador común
Eusk: Gerri-txori arrunt
Gal: Gabeador común
Ing: Short-toed treecreeper
Fr: Grimpereau des jardins
It: Rampichino
Por: Trepadeira-comum
Al: Gartenbaumläufer

Taxonomia: El raspinell comú (Certhia brachydactyla) pertany a l'ordre dels Passeriformes, família  Certhiidae i gènere Certhia. Amb el raspinell pirinenc, són les dues úniques espècies de la família a Catalunya.

Identificació: Espècie ben petita, d'uns 13 cm, amb un pes aproximat de 9 grams.
Coloració general bruna, amb el ventre més clar i la gola blanquinosa. A les ales hi observem algunes ratlles més clares. Cua força dura, que utilitza com a contrafort per a mantenir-se agafat als troncs buscant aliment. Cella blanquinosa.
Bec força llarg, prim i corbat.

Raspinell comú (Certhia brachydactyla) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Raspinell comú (Certhia brachydactyla) - Imatge d'Ernesto Villodas

Habitualment el trobarem quan es posi de perfil, pujant l'arbre - Imatge de Jaume Albaigès

Es pot veure els colors críptics de l'espècie, camuflat amb l'entorn - Imatge d'Enric Pàmies

Espècies similars: Només es pot confondre amb el raspinell pirinenc (Certhia familiaris), una espècie realment similar. Es poden diferenciar perfectament gràcies al cant. El raspinell pirinenc ocupa només unes zones determinades del Pirineu, a força alçada.

Veu: Cant molt peculiar i fàcilment identificable, en forma de ti-ti-titeroi-tí. Reclam curt i metàl·lic.

Hàbitat: Espècie adaptables a diferents zones forestals i arbrades, des del nivell del mar fins els 2.000 m. Molt habitual a zones humanitzades, com jardins i parcs.

Cargolet (Troglodytes troglodytes)

Cargolet (Troglodytes troglodytes) - Imatge d'Enric Pàmies

Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Cast: Chochín común
Eusk: Txepetxa
Gal: Carriza
Ing: Northern wren
Fr: Troglodyte mignon
It: Scricciolo
Por: Carriça
Al: Zaunkönig

Taxonomia: El cargolet (Troglodytes troglodytes) pertany a l'ordre dels Passeriformes, família Troglodytidae y gènere Troglodytes. És la única espècie de la seva família que es pot trobar al nostre país.

Identificació: És una espècie de dimensions molt reduïdes, mesurant aproximadament uns 10 cm i amb una envergadura alar de poc més de 16 cm. El seu pes oscil·la els 10 grams.
La coloració és generalment marronosa, amb tonalitats lleugerament més vermelloses a la seva part superior i més clares cap al pit i ventre.
Presenta una cella més clara,bec de mida mitjana-petita força fi, amb unes ratlles alternades de clar i fosc a la vora de les ales, un discret puntejat al ventre (sobretot als laterals) i una característica posició alçada de la cua (força curta) de forma permanent. 

Cargolet (Troglodytes troglodytes) - Imatge d'Enric Pàmies

Observem clarament la cella blanca - Imatge dde Ricardo Rodríguez

Cargolet, amb el seu distintiu ratllat a les ales - Imatge dde Ricardo Rodríguez

Espècies similars: Acostuma a identificar-se sense gaires problemes.
Alguns aficionats el confonen en ocasions amb el rossinyol bord (Cettia cetti). Es diferencia

Capó reial (Plegadis falcinellus)

Capó reial (Plegadis falcinellus) - Fotografia d'Enric Pàmies

Capó reial (Plegadis falcinellus)
Cast: Morito
Eusk: Beltzarana
Gal: Mazarico negro
Ing: Glossy ibis
Fr: Ibis falcinelle
It: Mignattaio
Por: Íbis-preta
Al: Sichler

Taxonomia: El capó reial (Plegadis falcinellus) pertany a l'ordre dels Ciconiformes, família Threskiornithidae i gènere Plegadis.

Identificació: El capó reial por mesurar entre 48 i 66 cm, amb una envergadura de 80-95 cm. El pes aproximat és de 485-580 grams.
La seva coloració durant l'època reproductiva és molt espectacular: plomatge amb tons granatosos, ales d'un blau intens i tons violeta. La resta de l'any presenta un plomatge més apagat, quasi negre, amb reflexos de colors tornassolats.
Té un bec característic, típics dels ibis i similars, força llarg i corbat.

Capó reial (Plegadis falcinellus) - Fotografia d'Enric Pàmies

Capó reial en vol - Fotografia de José Miguel Grande

Capó reial (Plegadis falcinellus) - Fotografia d'Ernesto Villodas

Espècies similars: A les nostres contrades és una espècie fàcilment identificable, doncs no hi ha cap

Merla d'aigua (Cinclus cinclus)

Merla d'aigua (Cinclus cinclus) - Imatge d'Enric Pàmies

Merla d'aigua (Cinclus cinclus)
Cast: Mirlo acuático
Eusk: Ur-zozo
Gal: Merlo rieiro
Ing: White-throated dipper
Fr: Cincle plongeur
It: Merlo acquaiolo
Por: Merlo-d'água
Al: Wasseramsel

Taxonomia: La merla d'aigua (Cinclus cinclus) pertany a l'ordre dels Passeriformes, Família Cinclidae i gènere Cinclus. És la única espècie del seu gènere que habita a la Península Ibèrica.

Identificació: Pot arribar a mesurar fins a 18 cm.
Es tracta d'una espècie fàcilment identificable degut a la seva forma i coloració: cos més aviat arrodonit, amb un color general marró fosc i part del ventre, pit i barbeta de color blanc.  La zona de les ales sempre més fosca que el cap i que el ventre.
Bec de mida mitjana i de color fosc. Potes de color marró rosat.
Els juvenils adquireixen tons més grisosos, amb petites taques més clares. El pit és blanc amb taques grises.

Merla d'aigua buscant aliment - Imatge d'Enric Pàmies

Merla d'aigua (Cinclus cinclus) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Merla d'aigua fotografiada a Vielha - Imatge d'Enric Pàmies

Espècies similars: Al seu hàbitat no el confondrem amb cap altre ocell, ja que té una forma i coloració ben diferent de la resta d'ocells.

Veu: Reclam en forma de "stretts" curt i ronc. Cant silenciós amb seqüències aspres.

Hàbitat: Es tracta d'una espècie que acostuma a habitar zones muntanyoses amb rius de corrents

Cruixidell (Emberiza calandra)

Cruixidell (Emberiza calandra) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Cruixidell (Emberiza calandra)
Cast: Triguero
Eusk: Gari-berdantza
Gal: Trigueirón
Ing: Corn bunting
Fr: Bruant proyer
It: Strillozzo
Por: Trigueirao
Al: Grauammer

Taxonomia: El cruixidell (Emberiza calandra) pertany a l'ordre dels Passeriformes, família Emberizidae i gènere Emberiza.
En algunes guies i webs se'l trobarà sota el nom de Miliaria calandra. Fou inclòs en un gènere separat, Miliaria, però els estudis recents indiquen que no hi ha suficients diferents per a separar-lo de la resta d'ocells del gènere Emberiza.

Identificació: Mesura uns 19 cm, amb una envergadura de 26-30 cm.
La seva mida és força superior a la resta d'Emberiza. La coloració és terrosa, amb algunes franges i taques clares. El pit i el ventre són clars, amb petites taques fosques.
Presenta el típic bigoti , habitual en aquest gènere.
Els mascles tenen una mida lleugerament superior a les femelles.

Cruixidell (Emberiza calandra) - Imatge d'Enric Pàmies

Cruixidell cantant - Imatge d'Ernesto Villodas

Cruixidell (Emberiza calandra) - Imatge d'Enric Pàmies

Espècies similars: Degut a la seva mida i patró de coloració no és difícil distingir-lo de la diferència d'espècies del seu gènere.

Veu: Reclam en forma de "xip" i "tsritt", i cant en forma de "txi-xi-xi-xi-xixi-xi-riiií".

Hàbitat: Degut a la seva alimentació és una espècie que habita habitualment conreus de secà, sobre

Còlit gris (Oenanthe oenanthe)

Còlit gris (Oenanthe oenanthe) - Imatge d'Enric Pàmies

Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
Cast: Collalba gris
Eusk: Buztanzuri arrunt
Gal: Chasco cincento
Ang: Northern wheatear
Fr: Traquet motteux
It: Culbianco olartico
Por: Chasco-cinzento
Al: Steinschmätzer

Taxonomia: El còlit gris (Oenanthe oenanthe) pertany a l'ordre dels Passeriformes, família Muscicapidae i gènere Oenanthe.

Identificació: Els exemplars adults poden mesurar entre 14 i 16 cm.
El mascle en època nupcial presenta un antifaç negre, cella blanca, pit i base de la cua de tons cremosos, ventre blanc, pili i dors gris i ales negres. La cua és blanca amb una "T" invertida de color negre, molt apreciable quan aixequen el vol.
Les femelles i juvenils són més pàl·lids.
En plomatge no nupcial adquireixen uns olors més terrosos, però seguim observant la cella blanca.

Còlit gris (Oenanthe oenanthe) - Imatge de Víctor Iglesias

Còlit gris (Oenanthe oenanthe) - Imatge d'Enric Pàmies

Còlit gris (Oenanthe oenanthe) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Espècies similars: En plomatge no nupcial presenten força similituds amb el còlit ros (Oenanthe hispanica). Diferenciarem el còlit gris per la seva cella blanca i les primàries amb una major projecció.

Veu: Reclam en forma de "hiiit", amb lleus espetecs.

Hàbitat:  Durant l'època reproductiva ocupen prats de muntanya i zones pedregoses, tot i que en migració s'observaran en tot tipus de camps oberts, com per exemple cultius.

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)

Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Ginés Jiménez

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Cast: Picogordo
Eusk: Mokolodi
Gal: Bicogroso común
Ing: Hawfinch
Fr: Grosbec casse-noyaux
It: Frosone
Por: Bicogrossudo
Al: Kernbeisser

Taxonomia: El durbec (Coccothraustes cocothraustes) pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família Fringillidae.
El seu nom comú, durbec, descriu a la perfecció el seu robust bec que utilitza per a trencar les llavors que no poden aprofitar altres espècies degut a la seva duresa.

Identificació: Aquesta espècie mesura uns 16-18 cm i pesa fins a 55 grams.
Els exemplars adults presenten un bec ample i curt de color lleugerament ataronjat o grisós. Gola de color negre, ulls de tons marrons, cap de color ataronjat, nuca i part del coll gris clar, pit i ventre beis, esquena marró fosc amb les ales amb una franja més clara i la punta negra. Cua molt curta amb algunes taques negres i la punta quasi blanca.
Els juvenils presenten una coloració menys precisa i no tenen el color negre de la gola.

Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Jesús Giraldo

Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Jesús Giraldo

Durbec alimentant-se - Imatge de Ricardo Rodríguez

Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Ginés Jiménez

Variacions geogràfiques: A la península només hi trobem la subespècie nominal: Coccothraustes coccothraustes coccothraustes.

Espècies similars: És un ocell amb una coloració molt característica i un bec molt més gran que la resta d'espècies. De lluny ens podria semblar un pinsà comú, però la seva coloració i la seva mida més gran i robusta ens permetran diferenciar-lo sense problemes.

Veu: És una espècie molt silenciosa. Només sentirem un reclam breu i agut en forma de "pix".

Hàbitat: És una espècie que habita bàsicament boscos caducifolis i mixtos (alzines, roures, faigs, ...) i en zones fluvials. És freqüent observar-los en camps de fruiters (prefereix cirerers i ametllers) i

Lluer (Spinus spinus)

Lluer (Spinus spinus) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Lluer (Spinus spinus)
Cast: Lúgano
Eusk: Tarin
Gal: Úbalo
Ang: Siskin
Fr: Tarin des aulnes
It: Lucherino
Por: Lugre
Al: Zeisig

Taxonomia: El lluer (Spinus spinus) és una espècie que pertany a l'ordre dels Passeriformes, família Fringillidae, génere Spinus.
Anteriorment s'anomenava Carduelis spinus, i per tant formava part del mateix gènere que la cadernera.

Lluer (Spinus spinus) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Parella de lluers - Imatge de Luís Ojembarrena

Lluer (Spinus spinus) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Lluer (Spinus spinus) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Identificació: Aquesta espècie medeix aproximadament 12 cm i pot pesar uns 13 grams.
Ocell de petites dimensions i cua relativament curta. Bec de mida mitjana força punxegut, de color marronós.
La seva coloració és generalment groga, amb la zona ventral més clara i amb petites taques fosques al