Els dies 21, 22 i 23 de setembre es celebrarà la 5a edició del
Delta Birding Festival, l'únic festival ornitològic que es celebra a Catalunya i un dels més reconeguts a l'estat espanyol.
Aquest esdeveniment és organitzat de forma conjunta entre la botiga Oryx, l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i la Fundació Catalunya La Pedrera.
Entrevistem a Francesc Kirchner, propietari d'
Oryx, qui va impulsar la creació del festival i una de les persones responsables de l'organització.
 |
| D'esquerra a dreta, Santi Mañosa (President de
l'ICO), Miquel Rafa (Director de la Fundació Catalunya - La Pedrera) i
Francesc Kirchner (representant d'ORYX) - Imatge d'ICO |
El primer Delta Birding Festival (DBF) es va celebrar l'any 2014. Com va sorgir la idea de constituir aquest esdeveniment?
A l'estranger fa molts anys que es celebren aquest tipus de festivals, que agrupen un gran nombre d'aficionats, entitats i empreses del món de l'ornitologia. Sens dubte el principal referent en aquest aspecte seria el Birdfair, que s'ha celebrat per 30è anys consecutiu a Gran Bretanya.
Vam creure que hi havia la necessitat de crear un festival d'aquestes característiques al nostre país. Em vaig posar en contacte amb representants de la Fundació Catalunya - La Pedrera (propietaris de l'espai Món Natura Delta) i de l'Institut Català d'Ornitologia per a tirar endavant aquest projecte.
Era important la participació de les tres parts per tal d'aconseguir que el DBF agrupés entitats conservacionistes i ornitològiques, empreses vinculades amb el sector i tots els aficionats possibles.
 |
| Món Natura Delta durant el festival de 2017 - Imatge d'Enric Pàmies |
El Delta Birding Festival s'organitza de forma conjunta per Oryx, l'ICO i la Fundació Catalunya - La Pedrera. Com es coordina aquesta feina entre les tres organitzacions?
El principal objectiu del festival no és generar cap mena de benefici directe, si no reunir totes les persones i entitats del sector. La feina es coordina d'una forma molt adaptable, posant les tres entitats algunes persones dedicades a organitzant el festival.
A grans trets podríem dir que la Fundació Catalunya - La Pedrera s'encarrega més aviat de la part logística, tenint en compte a més a més que el DBF s'ha celebrat des del primer any a les seves instal·lacions. Per altra banda l'ICO, gràcies a que es tracta d'una associació molt arrelada al sector, s'encarrega d'organitzar i coordinar les diferents sortides i tallers, a més a més de col·laborar buscant les conferències que més puguin interessar als assistents. Per últim, Oryx també cerca conferenciants, contacta amb els expositors i gestiona part de l'organització de l'esdeveniment.
El festival s'ha convertit ja, al cap de poc temps, en un referent en els esdeveniments ornitològics d'Espanya. Quina creieu que ha estat la clau d'aquest èxit?
La peculiaritat del DBF, que va força en la línia del Birdfair britànic, és que aconsegueix agrupar totes les persones i entitats del sector de l'ornitologia i la natura: associacions, editorials, revistes, botigues d'òptica, fotografia, llibres o altres tipus de material, empreses de turisme ornitològic, artistes especialitzats, experts del sector (en conferències, tallers i sortides) i una gran quantitat d'aficionats a les aus.
A més a més darrerament s'està fent un ran esforç per mostrar aquest festival fora de les nostres fronteres.
També hi hem de sumar que el Delta de l'Ebre és un lloc únic pel que fa a l'observació d'ocells.
 |
| Part dels expositors de l'edició anterior - Imatge d'Enric Pàmies |
Al DBF hi podem trobar conferències, sortides guiades, cursos sobre temàtiques especialitzades, tallers, stands de fotografia i òptica, art, llibres especialitzats, caixes niu i menjadors, turisme ornitològic, entitats sense ànim de lucre, diferents concursos i fins i tot podrem veure de ben a prop l'alliberament d'animals recuperats. Quina d'aquestes activitats és la que té més èxit entre els visitants?
Precisament, després d'haver realitzat diverses enquestes i d'haver parlat directament amb aficionats, s'ha arribat a la conclusió que l'èxit del festival es reparteix a parts iguals entre les conferències, sortides i tallers i els expositors. És a dir, el fet d'agrupar totes aquestes activitats i expositors és el que fa que els aficionats a l'ornitologia ens visitin.
També s'ha de tenir en compte que també s'incorporen, i cada cop més, activitats i conferències relacionades amb altres animals o sobre fotografia de natura. Per exemple, en aquesta propera edició hi ha sortides per descobrir els ratpenats de la zona, gravació de sons de natura, i conferències com la de l'Oriol Alamany dedicada al lleopard de les neus.
 |
| Sortida ornitològica en vaixell pel riu Ebre - Imatge d'Enric Pàmies |
En la darrera edició de 2017 quants aficionats han visitat el DBF? Quina ha estat l'evolució des de que es va iniciar aquesta aventura?
A grans trets podríem dir que l'evolució ha estat molt positiva: el primer any van assistir unes 800 persones, 1.200 el 2015, 2.000 el 2016 i unes 2.300 l'any passat. Això demostra que cada cop s'arriba a més gent del sector, tant del nostre país com de l'estranger.
Quin és el perfil de visitants del festival? Majoritàriament ornitòlegs i altres aficionats experimentats o també famílies?
L'objectiu que ens vam marcar era dirigir-nos al aficionats i ornitòlegs més avançats. D'aquesta manera s'atrau molta gent del sector que, al mateix temps, "arrosseguen" els aficionats més novells o als interessats en iniciar-se en aquest món.
En aquesta línia es va marcar la necessitat de que no es tractés d'un esdeveniment amb entrada gratuïta, si no que es va fixar un import per a accedir a les instal·lacions i d'aquesta manera assegurar-nos que qui entra està realment interessat en el que mostrem i oferim.
Diversos visitants i conferenciants estrangers ens han comentat també la sorpresa de que el perfil dels assistents al DBF és força més joves que als festivals que es celebren a altres països. Això ens mostra que aquí aquesta afició ha crescut molt els darrers anys, i per tant encara té un llarg recorregut pel davant.
 |
| Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) observada durant el DBF 2017 - Imatge d'Enric Pàmies |
Quantes conferències hi haurà aquest any? I quants expositors?
Aproximadament podríem dir que hi ha un total de 60 expositors, un total de 100 activitats i unes 40 conferències. S'han volgut mantenir, més o menys, els números de l'edició anterior.
Quina va ser, l'any 2017, la conferència més multitudinària? Quins han estat els ponents amb més reconeixement en el món de l'ornitologia?
L'edició anterior les dues conferències més exitoses van ser les d'Arjan Duarshuis, amb el seu Biggest Year, i la d'Oriol Alamany sobre els óssos polars.
Aquest 2018 la previsió és que repeteixi el seu èxit Oriol Alamany, amb la seva conferència sobre el lleopard de les neus, Neil Rettig i Laura Johnson amb el seu documental sobre l'àguila menjamones de Filipines i la del reconegut il·lustrador Killian Mullarney.
 |
| Conferència d'Arjan Dwarshuis en l'edició anterior - Imatge d'Enric Pàmies |
Què pot oferir DBF que no ofereixin altres festivals i fires del país?
Tal i com hem comentat anteriorment, el punt fort del DBF és que aconsegueix agrupar expositors, tallers, sortides i conferències, cosa que fa que l'èxit d'assistència sigui molt elevat.
A més a més, un dels objectius de DBF és la d'aconseguir recursos econòmics per dedicar-los a algun projecte de conservació. Aquest any la recaptació anirà destinada a dos projectes, un internacional i un de local. El projecte internacional és de seguiment de la tórtora europea (
Streptopelia turtur) i el projecte local va destinat al cens i seguiment de les poblacions de còlit negre (
Oenanthe leucura) a les Terres de l'Ebre.
Respecte l'edició de 2017, quines novetats trobarem aquest any?
S'ha seguit molt la línia de l'edició anterior. Evidentment les conferències seran diferents, però les principals novetats seran el canvi de port d'inici de la sortida d'aus pelàgiques, cosa que permetrà arribar abans als punts més interessants per observar aquests ocells, i les noves activitats com la d'observació de ratpenats.
 |
| L'alliberament d'aus recuperades és una de les activitats amb més seguiment - Imatge d'Enric Pàmies |
Les xarxes socials han ajudat a que aquest esdeveniment arribi a més gent?
No es pot obviar que avui en dia les xarxes socials permeten arribar a molta més gent. Els nostres esforços es centren bàsicament en Instagram, Twitter i Facebook.
El Delta de l'Ebre és sens dubte un enclavament únic per l'ornitofauna a Espanya, i fins i tot a Europa. Triar una localització com aquesta és sens dubte una de les claus de l'èxit del DBF?
Teníem molt clar que el més important era celebrar l'esdeveniment en un lloc únic per les aus, i per tant des del primer moment vam tenir clar que s'havia de fer al Delta de l'Ebre. En aquest sentit les instal·lacions de Món Natura Delta van esdevenir el lloc més adient.
El Delta de l'Ebre es troba ubicat en un punt de molt fàcil accés des de qualsevol lloc, té molts allotjaments on els visitants poden fer-hi nit i presenta una diversitat d'ocells única a Catalunya.
Es va escollir celebrar-ho durant el mes de setembre per diferents motius: per una banda a la primavera ja es celebrava un altre festival ornitològic a Espanya, per tant es va decidir aprofitar un punt important de les migracions post-nupcials. També es va tenir en compte que el mes de setembre habitualment presenta un molt bon clima, un fet imprescindible per la presència de visitants. Per últim vam optar per fer-ho un mes després del Birdfair britànic perquè moltes empreses, tant d'òptica, com de fotografia, com editorials, aprofiten aquell esdeveniment per presentar els nous productes. D'aquesta manera durant el DBF els aficionats a l'ornitologia podran provar i comprar als diferents expositors aquests nous productes.
 |
| Arrossars del Delta de l'Ebre - Imatge d'Enric Pàmies |
 |
| Riet Vell al capvespre - Imatge d'Enric Pàmies |
Oryx és una botiga especialitzada en llibres i material relacionat amb l'observació de la natura. Des del vostre punt de vista, com veieu actualment la salut de l'afició a l'ornitologia a Espanya? S'ha de millorar en algun punt, com a país, per a potenciar més el turisme ornitològic?
Quan vam obrir la botiga fa 20 anys el sector era molt diferent, amb un nombre d'ornitòlegs i aficionats molt més reduït. L'aparició de la fotografia digital i, posteriorment, de les xarxes socials ha fet que l'ornitologia arribi a molta més gent. L'existència de botigues com Oryx i altres professionals del sector també fa que tothom pugui tenir la millor bibliografia a mà, així mateix com poden utilitzar caixes niu i menjadores per observar la natura de ben a prop.
En relació amb el turisme ornitològic, s'haurien de millorar les infraestructures. Molt sovint es construeixen "hides" (observatoris) en ubicacions o orientacions que no són les adequades. Són en ocasions "hides" massa oberts, o en zones amb massa circulació constant de vehicles.
També hauríem d'intentar aconseguir que la natura i els ocells podessin ser l'objectiu principal del viatge; actualment són més aviat una activitat accessòria.
Entrevista realitzada per: Enric Pàmies
