Els tords a Catalunya

Tord comú (Turdus philomelos) - Imatge d'Enric Pàmies

Aquests dies freds representen un bon moment per poder gaudir de la observació de diversos ocells que aprofiten la bondat del clima i de recursos tròfics que donen el ambients mediterranis. Entre ells destaquen el tords, inclosos dins el gènere Turdus. Tot i que hi ha una minsa, però en increment, població de tords comuns (Turdus philomelos) nidificants, la gran majoria d’ocells estan arribant aquests dies provinents de països tant llunyans com Ucraïna, Rússia o Finlàndia.
També el mateix passa en el cas de la griva (Turdus viscivorus), en canvi, els tord ala-roig (Turdus iliacus) venen del nord d’Europa però en nombre molt variable segons l’hivern.
El tord comú acostuma a ser solitari, en canvi, la griva i sobretot el tord ala-roig son molt gregaris.

Tord ala-roig (Turdus iliacus)

Griva (Turdus viscivorus)

Tots 3 presenten plomatges molt similars, amb dors de color marró i parts inferiors pigallades, mesures entre 21 i 27 cm. La griva és lleugerament més gran que la resta, però també es poden diferenciar per la forma de les taques que pigallen el seu plomatge. Però, sens dubte, els dos trets més diferencials son les veus de contacte que fan i el color de les aixelles.

Veus de contacte
Tord comú: Un discret, fi i agut “zit”
Tord ala-.roig: Crit molt agut i més llarg que en tord comú, fent un “stüüüf”
Griva: Un sec “zer’r’r’r’r”


Infra-cobertores alars
El tord comú presenta tons grocs-ataronjats, clarament rojos en el cas del tord ala-roig, i marcadament blanc en el griva.

Tord

Griva

Tord ala-roig

Text i imatges: Sergi Sales