diumenge, 30 de juliol de 2017

Observant ocells al Parc Samà (Cambrils)

Per Jaume Albaigès, Marta Bofarull, Víctor Iglesias i Enric Pàmies.

Aquesta primera visita conjunta al Parc Samà (Cambrils) ens ha servit per marcar les pautes a seguir en el nostre projecte Birding Parc Samà. Gràcies a la gran riquesa botànica i d'hàbitats d'aquest extens parc creiem que el potencial per atraure fauna ornitològica és elevat, i per això farem un seguiment continuat per fer un catàleg de les espècies que s'hi poden observar.

Les espècies observades han estat les següents: tudó (Columba palumbus), tórtora turca (Streptopelia decaocto), ànec collverd (Anas platyrhynchos), pardal comú (Passer domesticus), cadernera (Carduelis carduelis), garsa (Pica pica), mallarenga carbonera (Parus major), raspinell (Certhia brachydactyla), cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus), picot verd (Picus viridis), oreneta vulgar (Hirundo rustica), falciot negre (Apus apus) i falciot pàl·lid (Apus pallidus).

Algunes de les fotografies que hem pogut realitzar:

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) - Imatge de Marta Bofarull

Cadernera (Carduelis carduelis)
Cadernera (Carduelis carduelis) - Imatge d'Enric Pàmies

Mallerenga carbonera (Parus major)
Mallerenga carbonera (Parus major) - Imatge d'Enric Pàmies

Pardal comú (Passer domesticus)
Pardal comú (Passer domesticus) - Imatge d'Enric Pàmies

Raspinell (Certhia brachydactyla)
Raspinell (Certhia brachydactyla) - Imatge d'Enric Pàmies

Les orenetes ens han ofert la possibilitat de fer una extensa sessió de fotografies:

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Oreneta vulgar (Hirundo rustica) - Imatge de Jaume Albaigês

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Oreneta vulgar (Hirundo rustica) - Imatge de Marta Bofarull

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Oreneta vulgar (Hirundo rustica) - Imatge de Jaume Albaigês

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Oreneta vulgar (Hirundo rustica) - Imatge d'Enric Pàmies

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Oreneta vulgar (Hirundo rustica) - Imatge de Jaume Albaigês

També hem pogut fotografiar els ocells de l'aviari:

Aratinga de Wagler (Psittacara wagleri)
Aratinga de Wagler (Psittacara wagleri) - Imatge d'Enric Pàmies

Cotorreta de galta verda (Pyrrhura molinae)
Cotorreta de galta verda (Pyrrhura molinae) - Imatge de Marta Bofarull

Cotorra jandaya (Aratinga jandaya)
Cotorra jandaya (Aratinga jandaya) - Imatge de Marta Bofarull

Les daines han ocupat aquest mateix any un gran recinte dins un pinar:

Mascles de daina (Dama dama)
Mascles de daina (Dama dama) - Imatge de Marta Bofarull

Femella de daina (Dama dama)
Femella de daina (Dama dama) - Imatge d'Enric Pàmies

I, com sempre, no han faltat per observar tortugues i granotes:

Tortuga falsa mapa (Graptemys pseudogeographica)
Tortuga falsa mapa (Graptemys pseudogeographica) - Imatge d'Enric Pàmies

Granota verda (Pelophylax perezi)
Granota verda (Pelophylax perezi) - Imatge d'Enric Pàmies

   

dissabte, 29 de juliol de 2017

Observacions a la Torre d'en Dolça (Vila-seca)

Per Jaume Albaigès, Marta Bofarull, Víctor Iglesias i Enric Pàmies

L'equip al complet de Birding Catalunya hem fet una escapada doble; a primera hora a la Torre d'en Dolça i tot seguit al Parc Samà.

Era la primera visita a la Torre d'en Dolça de tots amb excepció d'en Víctor, qui ens va fer de guia. Aquest és un peculiar indret molt proper a la població de Vila-seca on aprofitant una zona verda amb una gran hipòdrom de terra a l'aire lliure es van construir al centre quatre grans estanys.
Podeu veure amb més detall informació de la Torre d'en Dolça.

Aquests dies del mes de juliol els quatre estanys principals estaven plens d'ardeids i de limícoles. Aquests animals aprofiten les seves migracions per fer-hi parada i alimentar-se de les nombroses poblacions de granotes, gambúsies i de petits invertebrats.
Els ardeids que hi hem pogut observar han estat l'agró blanc (Ardea alba), bernat pescaire (Ardea cinerea), martinet blanc (Egretta garzetta) i un tímid martinet menut (Ixobrychus minutus).
A la zona aquàtica també hi hem observat xivita (Tringa ochropus), corriol menut (Charadrius dubius), ànec collverd (Anas platyrhynchos), cabusset (Tachybaptus ruficollis), un molt nombrós grup de camallargues (Himantopus himantopus) i polla d'aigua (Gallinula chloropus), aquesta última amb nombrosos juvenils i cries.
A les zones del voltant on hi ha diferents espècies d'arbres i gespa hi hem observat altres espècies: pardal comú (Passer domesticus), cuereta blanca (Motacilla alba), cadernera (Carduelis carduelis), puput (Upupa epops), gralla (Corvus monedula) i garsa (Pica pica).

Algunes imatges de la jornada:

Un dels quatre estanys de la zona - Imatge d'Enric Pàmies

gambúsia (Gambusia affinis)
Multitud d'exemplars de gambúsia (Gambusia affinis) - Imatge d'Enric Pàmies

Agró blanc (Ardea alba)
Agró blanc (Ardea alba) - Imatge de Jaume Albaigès

Agró blanc (Ardea alba)
Agró blanc (Ardea alba) - Imatge de Marta Bofarull

Agró blanc (Ardea alba)
Agró blanc (Ardea alba) - Imatge de Jaume Albaigès

Agró blanc (Ardea alba)
Agró blanc (Ardea alba) - Imatge de Jaume Albaigès

Agró blanc (Ardea alba)
Agró blanc (Ardea alba) - Imatge de Jaume Albaigès

Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Bernat pescaire (Ardea cinerea) - Imatge d'Enric Pàmies

Martinet blanc (Egretta garzetta)
Martinet blanc (Egretta garzetta) envoltat de camallargues - Imatge d'Enric Pàmies

Camallargues (Himantopus himantopus)
Camallargues (Himantopus himantopus) - Imatge d'Enric Pàmies

Camallargues (Himantopus himantopus)
Camallargues (Himantopus himantopus) - Imatge d'Enric Pàmies

Camallarga (Himantopus himantopus)
Camallarga (Himantopus himantopus) - Imatge d'Enric Pàmies

Femella d'ànec collverd (Anas platyrhynchos)
Femella d'ànec collverd (Anas platyrhynchos) - Imatge d'Enric Pàmies

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) - Imatge d'Enric Pàmies

Xivita (Tringa ochropus)
Xivita (Tringa ochropus) - Imatge d'Enric Pàmies

Cuereta blanca (Motacilla alba)
Cuereta blanca (Motacilla alba) - Imatge d'Enric Pàmies

Cadernera (Carduelis carduelis)
Cadernera (Carduelis carduelis) - Imatge d'Enric Pàmies

Puput (Upupa epops)
Puput (Upupa epops) - Imatge de Jaume Albaigès

Gralla (Corvus monedula)
Gralla (Corvus monedula) - Imatge d'Enric Pàmies


 

dijous, 27 de juliol de 2017

Gaig (Garrulus glandarius)

Gaig (Garrulus glandarius)
Gaig (Garrulus glandarius) - Imatge d'Enric Pàmies

Gaig (Garrulus glandarius)
Cast: Arrendajo
Eusk: Eskinoso
Gal: Gaio
Ing: Eurasian jay
Fr: Geai des chenes
It: Ghiandaia
Por: Gaio-comum
Al: Eichelhäher

Taxonomia: El gaig (Garrulus glandarius) pertany a l'ordre dels Passeriformes, família Corvidae i génere Garrulus. És la única espècie del seu gènere present a Espanya.

Identificació: És una espècie que pot arribar a mesurar 32 cm, amb una envergadura de 54 cm i un pes aproximat de 160 grams.
Aquesta espècie es pot identificar sense problemes degut a la seva peculiar coloració: Cos de tons terrosos, més vermellosos a mesura que s'apropa al cap, amb una taca negra als dos costats del bec, ales amb puntes negres i grans bandes blanques i una gran franja de color blau intens amb petites taques negres, visible perfectament tant en vol com en repòs.
La forma del seu cos recorda a la garsa (Pica pica).

Gaig sobre una rama
Gaig sobre una rama - Imatge de Luis Ojembarrena

Gaig sota la neu
Gaig sota la neu - Imatge de Luis Ojembarrena

Gaig
Gaig - Imatge de Luis Ojembarrena

Garrulus glandarius
S'observa clarament la franja alar blava - Imatge de Luis Ojembarrena

Veu: Emet una gran quantitat de veus i tons diferents, tot i que el més freqüent és el seu crit d'alerta en forma de kraack. És capaç d'imitar amb força precisió les veus d'altres espècies.

Hàbitat: El gaig és una espècie que habita zones forestals. Es pot trobar en diferents tipus de boscos, sempre que tinguin una important superfície arbrada. Podem trobar-los en boscos de coníferes,

dimecres, 26 de juliol de 2017

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Pit-roig (Erithacus rubecula)
Pit-roig (Erithacus rubecula) - Imatge de Luís Ojembarrena

Pit-roig (Erithacus rubecula)
Cast: Petirrojo
Eusk: Txantxangorri
Gal: Paporrubio
Ing: Robin
Fr: Rougegorge familier
It: Pettirosso
Por: Pisco-de-peito-ruivo
Al: Rotkehlchen

Taxonomia: El pit-roig (Erithacus rubecula) pertany a la família Turdidae, i és sens dubte un dels representants de la família amb una coloració més vistosa al nostre país. El seu nom comú fa referència a la coloració rogenca del seu pit.

Identificació: Aquesta espècie acostuma a mesurar uns 14 cm, i pesar al voltant de 18 grams.
És una espècie fàcilment identificable: de mida petita i forma arrodonida, el seu cos té una coloració bruna o de tons fins i tot grisos, amb tons més clars a la meitat inferior del cos, i destaca una gran taca vermellosa o taronja al seu pit i part de la cara.
No hi ha diferències observables entre ambdós sexes.
El juvenils presenten un color marronós amb taques més clares.

Variacions geogràfiques: A Espanya hi trobem la subespècie nominal Erithacus rubecula rubecula com a resident, la subespècie Erithacus rubecula melophilus al sud de la península i Erithacus rubecula microrhynchus a les Canàries.

Pit-roig anellat
Pit-roig anellat - Imatge de Fezave

Pit-roig
Pit-roig  - Imatge de Luís Ojembarrena

Pit-roig menjant
Pit-roig menjant - Imatge de Luís Ojembarrena

Erithacus rubecula
Erithacus rubecula - Imatge de Juan Caracuel

Espècies similars: A Catalunya no es pot confondre amb cap altra espècie, degut a la seva coloració tan característica.

dimarts, 25 de juliol de 2017

Menjadors per a ocells

Mallerenga blava menjant un pastís de sèu
Mallerenga blava menjant un pastís de sèu - Imatge de José Miguel Grande

La utilització de menjadors per ocells és beneficiosa bàsicament per dos aspectes:
- Permetrà a diferents espècies d'ocells tenir menjar sempre al seu abast, sobre tot en les èpoques en que és més complicat trobar aliments.
- Aproparà les aus al nostre jardí, cosa que ens permetrà gaudir de ben a prop aquests preciosos animals.

Picot garser pilós (Leuconotopicus villosus) en bonica menjador de sèu i llavors
Picot garser pilós (Leuconotopicus villosus) en bonica menjador de sèu i llavors - Imatge de Tanya Gaydos

Els menjadors per a ocells solen utilitzar-se habitualment a l'hivern, doncs es tracta de l'època de l'any en que hi ha menys aliments i per tant és el moment en que diferents espècies d'aus agrairan tenir-los a la seva disposició.
La resta de l'any també es poden fer servir, tot i que cal especificar que no haurem de fer servir menjar sec (com per exemple pa o llavors) quan faci molta calor, ja que si alimenten els polls únicament amb aquest menjar és possible que tinguin problemes de deshidratació.
És important tenir els menjadors sempre plens i, a poder ser, durant tot l'any. D'aquesta manera aconseguirem que els ocells de la zona s'acostumin a fer-los servir i els podrem observar tot sovint.

Tipus d'ocells que utilitzen els menjadors
Hi ha múltiples espècies que són visitants habituals dels menjadors, tot i que és evident que hi afectarà el tipus d'aliments que utilitzem.
Les espècies més habituals són el pardal, cuereta, pit-roig, mallerenga blava i carbonera, tallarols, cargolet, pardal de bardissa, merla, gaig, tord, pinsà, passerell, garsa, estornell, reietons, durbec, cadernera, verdum, pinsà borroner, pica-soques blau, entre d'altres.

Pica-soques blau menjant pipes d'una xarxa
Pica-soques blau menjant pipes d'una xarxa - Imatge de José Miguel Grande

Mallerenga de muntanya (Poecile gambeli) en un menjador
Mallerenga de muntanya (Poecile gambeli) en un menjador - Imatge de Tanya Gaydos

Aliments a utilitzar
A l'hivern és important aportar aliments amb un alt contingut calòric, i per tant seran recomanables cacauets, pipes, llavors i insectes. Durant tot l'any poden utilitzar-se boles i pastissos de sèu. Tots els