Cercavores, merla blava i pela-roques a Siurana

Cercavores (Prunella collaris)

Avui he fet una escapada força improvisada a Siurana (Cornudella de Montsant, Priorat), un indret que procuro visitar cada any, sobretot cap al mes de novembre.

És un indret que conec bé des de petit, ja que abans de mirar ocells ja hi havia estat molts cops amb la família, doncs és un lloc realment impressionant amb molta història i unes vistes magnífiques.

Per què hi vinc com a mínim un cop al mes de novembre de cada any? Perquè és un gran moment per observar dos ocells ben macos: el cercavores i la merla blava. A més a més és el lloc ideal on intentar trobar el pela-roques, un d'aquells moixons que costa molt d'observar.

Pantà de Siurana

Restes de construccions a Siurana

La Trona - Siurana

Parets verticals a Siurana

Les formacions rocoses pròpies de Siurana són molt apropiades per ocells com la merla blava, el cercavores i el pela-roques i, afortunat de mi, hi he trobat les tres espècies en un dia amb clima més

Camí del rec (Selva del Camp) 12/10/20

Camí del Rec

El dia 12 d'octubre vaig fer una sortida amb la família no massa lluny de casa, a la Selva del Camp. Hi ha una ruta molt popular per la gent de la zona que és el Camí del Rec, que no coneixia personalment tot i que havia col·laborat des de l'Associació CEN revisant uns panells informatius que s'havien d'instal·lar en diferents punts del camí per donar a conèixer la fauna i flora de la zona.

Riera de la Selva

Panell de la zona d'alzinar

Camp d'avellaners, molt típic del Baix Camp

Pont Alt

Camí del Rec

Tot i no ser una sortida estrictament ocellaire, doncs no era l'hora que acostumo a sortir a veure ocells, va ser una jornada força productiva.

Ja vam poder detectar molts ocells que han vingut amb l'arribada del fred, com tallarols de casquet i pit-rojos. També vam observar, en migració, orenetes vulgars, orenetes cuablanques i ballesters, ja de camí de l'Àfrica, i també roquerols que possiblement es quedaran a les zones humides costaneres.

I, a destacar, un preciós astor. Sempre és un plaer observar ocells rapinyaires.

Astor (Accipiter gentilis)

Ballester (Tachymarptis melba)

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)

Pardal comú (Passer domesticus)

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

Tudó (Columba palumbus)

 

Ocells marins al Cap de Salou - 03/10/20

 

Gavià argentat (Larus michahellis)

Dissabte vaig estar una estona, a primera hora, a la punta més meridional del Cap de Salou, amb la intenció d'observar quins ocells marins hi passaven.

 

Vista del Cap de Salou

Vista del Cap de Salou

L'espècie més abundant va ser el gavià argentat (Larus michahellis), que com la resta d'ocells venia resseguint la costa en direcció sud. Hi havia un bon nombre de juvenils.

Gavià argentat (Larus michahellis)

Gavià argentat (Larus michahellis)

Algunes de les gavines que passaven eren corses (Ichthyaetus audouinii), una espècie força habitual durant l'estiu i que des de fa uns anys cria al port de Tarragona.

Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii)

Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii)

De mica en mica es comencen a observar gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus), una espècie habitual durant la hivernada.

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Ocells a la Mussara

Femella de gratapalles (Emberiza cirlus)

Aquest matí he anat a conèixer els ocells de l'abandonada població de la Mussara, que actualment forma part de Vilaplana (Baix Camp).

La Mussara és un petit poblat que només comprèn unes poques restes d'edificacions, entre les que destaca l'església de Sant Salvador de la Mussara. Es troba a només 20 quilòmetres en línia recta del mar però, en canvi, té una altitud de quasi 1.000 m. Aquest fet ens permet trobar a ple mes de juliol moltes espècies d'ocells que no trobem a les poblacions properes, com és el cas de Reus (ciutat on jo visc).

Vistes des de la Mussara

Sant Salvador de la Mussara

Boscos al voltant de la Mussara

El paratge és, sens dubte, impressionant, doncs no només pots gaudir d'unes vistes de gran part del Camp de Tarragona si no que et trobes al costat d'inacabables boscos de diferents tipus d'arbres, on predominen diferents espècies de pi. Aquest any, que ha estat especialment plujós, l'entorn estava tenyit d'un verd viu poc habitual a l'estiu.

Aquesta altitud permet que les temperatures siguin força més fresques que a la costa i la presència d'aquests densos boscos faran que la cerca d'ocells sigui ben entretinguda. L'estrella de la jornada ha

Migració de rapinyaires des de Reus

Arpella vulgar (Circus aeruginosus)

Degut al confinament que estem patint aquest dies, a causa del COVID-19, aquests dies estem tots mirant més sovint pel balcó i terrats per veure ocells, ja que no podem sortir a les zones que més ens agraden. Tenim, però, un gran avantatge: és època de migració, i es mouen més ocells de l'habitual.

Durant el dia d'avui he estat força estona al terrat de casa meva, a Reus, observant les espècies que passaven per la zona. Ha estat un dia molt més productiu del previst, en gran part gràcies als ocells rapinyaires; n'he vist un total de 8 espècies diferents: aligot comú, àguila calçada, arpella, àguila marcenca, esparver, xoriguer, milà negre i, la que ha estat sens dubte la "raresa" del dia, àguila pescadora.
Us mostro a continuació algunes imatges:

Àguila marcenca (Circaetus gallicus)

Ocells al Parc Samà 08-03-20

Reietó (Regulus regulus)

Aquest matí he fet una visita al Parc Samà per tal d'observar les espècies d'ocells que s'hi troben durant aquesta època.
Per una banda he de destacar que ha estat un dia força productiu, amb 30 espècies observades.
Per altra banda he pogut sumar una espècie més a la llista del parc: el reietó.

Les espècies observades han estat ben diverses, des del xoriguer, picot verd, raspinell o griva, fins la mallerenga carbonera, pinsà comú, cadernera, verdum o gafarró. He pogut observar també la

Ocells al Parc de Sant Jordi, Reus

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)

Sempre ens agrada donar una especial importància a les aus de la ciutat, no pel fet que siguin més amenaçades o més espectaculars, si no pel fet que són les que tenim més a mà, i només cal obrir una mica els ulls per entrar en un curiós món: el que era un lloc on creies que hi vivien només pardals i coloms de sobte perceps que és un hàbitat on trobar gaigs, mallerengues, cueretes, pinsans, bruels i un llarguíssim etc.

Aquest matí he anat al parc urbà que tinc més a prop: el parc de Sant Jordi, a Reus. La llista d'espècies ha estat considerable: un total de 20 espècies diferents.
Alguns dels ocells observats:

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

Mallerenga carbonera (Parus major)

Arriben els ocells de tardor a Reus

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Tot i que el clima aquest any sembla que no vulgui canviar, ja tenim aquí la tardor. Això implica que els parcs i jardins de la ciutat es van omplint mica a mica d'ocells hivernants, d'ocells de pas i d'altres espècies que sense realitzar grans migracions es desplacen cap al litoral i zones més templades per tal de passar els mesos més freds de l'any.
Ahir, als afores de Reus, vaig estar una estona observant i escoltant els ocells que hi havia a una petita zona sense construir dins d'una urbanització. Tot i no ser una hora "ornitològica", ja que eren les 16h, el resultat va ser millor de l'esperat: un total de 18 espècies, entre les que he de destacar aquest petit grup en migració de grues (Grus grus):

Grues (Grus grus)

Les dues espècies que van donar més joc van ser sens dubte els pit-rojos i les mallerengues petites,

El paratge de Vilacoto, amb Sergi Sales

Part del grup entre els arrossars - Imatge de Joan Antó

Durant la sisena edició del Delta Birding Festival es van organitzar dues sortides al paratge de Vilacoto, de la mà de l'ornitòleg Sergi Sales (Fundació Plegadis).
Es tracta d'un paratge únic al Delta de l'Ebre, de gran importància pels ocells que ocupen zones de canyes i joncs amb presència d'aigua dolça, com el picampall (Emberiza schoeniclus witherbyi). Aquest indret té la peculiaritat de tractar-se d'una finca privada on ningú hi tenia accés, fins que s'ha permès fer aquestes dues sortides guiades gràcies a les gestions dels responsables de la Fundació Plegadis: Joan Antó i Sergi Sales.

Vista parcial d'un dels estanys de Vilacoto

Observant les aus de Vilacoto - Imatge de Joan Antó

El dissabte 21 de setembre de 2019 vaig tenir la sort de formar part del reduït grup que va visitar Vilacoto.
El matí va començar de la pitjor manera possible, amb pluges abundants i molts llampecs, però cap a les 7h mica a mica la pluja va amainar i finalment ens va permetre fer la sortida per aquest indret tant

Ocells a l'aeroport de Reus

Perdiu roja (Alectoris rufa)

Aquesta tarda he aprofitat una estona per passar per la carretera propera a l'aeroport de Reus per veure si als voltants de les pistes hi havia ocells, tot i el dia quasi plujós que teníem. Ha estat més profitós del que em pensava, doncs he pogut observar un total de 15 espècies diferents, entre les que destaquen la perdiu roja, el picot verd, l'aligot comú i el mosquiter de passa.

Algunes fotos realitzades avui:

Aeroport de Reus

Perdiu roja (Alectoris rufa)

Passerell (Linaria cannabina)

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)

Aligot comú (Buteo buteo)

Picot verd (Picus viridis)

Puput (Upupa epops)

Pardal xarrec (Passer montanus)

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)

Gafarró (Serinus serinus)

Cogullada (Galerida cristata)

Garsa (Pica pica)

Tudó (Columba palumbus)

Esplugabous (Bubulcus ibis)

Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus)

Fotos i text: Enric Pàmies