Ocells a l'estany de Banyoles

Per Enric Pàmies.

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

El dia 7 de desembre de 2017 vam visitar l'estany de Banyoles. És, sens dubte, un dels meus indrets preferits per fotografiar ocells degut a que entre el propi estany i els boscos de ribera dels voltants hi podem observar un gran nombre d'espècies, i a més a més com que es tracta d'una zona que sempre hi ha gent caminant o fent exercici, els ocells estan acostumats a la presència humana i no tenen gaire timidesa.

En aquest cas únicament vam visitar, en família, tres punts concrets de l'estany: la zona més propera  a Santa Maria de Porqueres, la part dels embarcadors i també una zona propera a l'àrea de pícnic.

A l'estany pròpiament dit s'hi podien observar ànec collverd, xarxet, fotja, polla d'aigua, gavina vulgar, gavià argentat i corba marí gros. A les zones properes vam veure un bon grup de cigonyes, garsa, gaig, puput, pardal comú, mallerenga cuallarga, blava i carbonera, mosquiter comú, pinsà comú, lluer, pit-roig, cadernera, gafarró, rossinyol bord, pica-soques blau, raspinell, tord, merla, tudó, tórtora turca, blauet, cuereta blanca, cotxa fumada i estornell vulgar.

Vista de l'estany

Estany de Banyoles

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)

Una cotxa fumada a Reus

Per Enric Pàmies.

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) - Imatge d'Enric Pàmies

Encetaré la secció "Ocells amb nom propi"amb aquesta simpàtica cotxa fumada.

Les cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) són sens dubte un dels ocells més freqüents a molts parcs i jardins en aquesta època de l'any. A més a més, en general, no acostumen a ser massa tímids.
Es tracta d'una espècie resident, que a més a més a l'hivern veu ampliades les seves poblacions amb exemplars provinents del nord d'Europa.
Les podrem reconèixer fàcilment pel seu color marró-grisós (més fosc en els mascles) on destaca el taronja de la seva cua. Habitualment la podem identificar ja de ben lluny, ja que acostuma a posar-se en lloc una mica elevats observant l'entorn, i fent uns moviments de cua molt freqüents.
És una espècie d'alimentació bàsicament insectívora, però amb l'arribada del fred amplien el seu repertori alimentant-se també de llavors i baies.

Avui he donat un cop d'ull a un dels meus llocs més habituals (a Reus, a una finca buida a tocar de casa dels meus pares) i he observat els ocells habituals aquests dies: pinsans, tords, merles, pardals, tallarols i un parell de cotxes fumades. Tot i tractar-se d'una espècie habitual, sempre acostumo a fotografiar-ho tot ja que sempre hi ha la possibilitat d'aconseguir fotos més maques.

Una d'aquestes cotxes fumades, una femella molt inquieta (quelcom habitual en l'espècie), i molt poc tímida estava buscant menjar pel terra, i anava sovint a reposar a sobre d'unes branques amuntegades. M'ha permès fer-li totes les fotos que he volgut, ja que no s'ha allunyat més de 8-10 metres de mi. Llàstima que jo estava en un punt fix, ja que tenia al davant un mur i no m'hi he pogut apropar més.

Ha estat una bona estona canviant de perxa entre les diferents branques amuntegades i després, per permetre'm canviar de fons, ha anat a parar a sobre d'unes herbes i, més tard, al tronc d'un pi jove.
Aquest ha estat el resultat de la sessió fotogràfica:

Cotxa fumada a sobre d'una de les branques tallades - Imatge d'Enric Pàmies

Albirant l'entorn en busca de menjar - Imatge d'Enric Pàmies

Vista frontal - Imatge d'Enric Pàmies

Cotxa a sobre d'un tronc tallat - Imatge d'Enric Pàmies

Saltant cap al terra - Imatge d'Enric Pàmies

Canvi de lloc per poder variar el fons - Imatge d'Enric Pàmies

Cotxa fumada d'esquena - Imatge d'Enric Pàmies

Canviant de fons, a una branca de pi - Imatge d'Enric Pàmies

Cotxa fumada a sobre del pi - Imatge d'Enric Pàmies

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) - Imatge d'Enric Pàmies

 

Bon Nadal 2017

Des de Birding Catalunya us volem desitjar un bon Nadal i pròsper 2018 !!


 

Sortida a l'estany de Sils

Per Marta Bofarull.

Vista de l'estany de Sils - Imatge de Marta Bofarull

Bernat pescaire sobrevolant l'estany de Sils - Imatge de Marta Bofarull

El divendres 8 de desembre, uns quants membres de Birding Catalunya, l’Enric, el Víctor i la Marta, vam fer una sortida en família a l’estany de Sils (Girona), espai natural que forma part del Pla d’Espais d’Interès Nacional (PEIN) de Catalunya i en el què pots fer un circuit al voltant de la llacuna i el canal.
L’excursió durà tot el matí i, malgrat el fred que va fer aquell dia, un dels dies més gelats d’aquest mes de desembre, la jornada va ser molt entretinguda, interessant i plena d’albiraments de diferents espècies d’ocells (un total de 38). Això sí, la llum natural que ens oferia la climatologia de bona part del dia, és a dir, un cel farcit de núvols grisos, no era la millor per fotografiar ocells, però això no ens va fer enrere.

Bosc a Sils - Imatge de Marta Bofarull

Boscos al voltant de l'estany de Sils - Imatge de Marta Bofarull

I és que només arribar ja ens vam entretenir en el bosquet que hi ha just abans d’entrar a l’espai natural, on vam poder veure espècies com la cotxa fumada, el tord comú, l’estornell vulgar, el pinsà comú o la mallerenga blava.

Tord comú (Turdus philomelos) - Imatge de Marta Bofarull

Tord comú (Turdus philomelos) - Imatge de Víctor Iglesias

Gafarró (Serinus serinus) - Imatge d'Enric Pàmies

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - Imatge d'Enric Pàmies

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) - Imatge d'Enric Pàmies

Després d’una estona gaudint de totes elles, vam començar l’itinerari tot caminant tranquil·lament per observar els diferents ocells que anàvem trobant i pujant als diferents miradors que el recorregut ens oferia per observar millor la natura i la fauna que ens envoltava. Les espècies més destacades que ens

Visita als Muntanyans de Torredembarra

Per Enric Pàmies

Muntanyans de Torredembarra - Imatge d'Enric Pàmies

El dia 3 de desembre de 2017 vaig tenir el plaer d'afegir-me a l'última sortida de l'any del Club Pas de Pardal. Aquesta és una iniciativa de Pas de Pardal en que es fan sortides ornitològiques d'iniciació pensades per a famílies que vulguin conèixer els ocells que tenim a prop.

En aquesta ocasió vam escollir visitar els Muntanyans de Torredembarra, una gran franja protegida que engloba platges de Torredembarra, Creixell i Roda de Barà. En aquestes zones protegides hi podrem trobar zones dunars amb vegetació autòctona i diversos estanys de mides diverses que es troben en una zona molt propícia per a l'hibernació d'ocells.

Enric Pàmies mostrant les espècies més freqüents de la zona - Imatge de Silvia Borque

El punt de trobada va ser al parking que hi ha al costat de l'estany del Sol, al final de la població de Torredembarra. Des d'aquest punt vam explicar als participants les principals característiques de l'indret, així com les espècies més habituals en aquesta època de l'any. Abans d'iniciar el trajecte vam pujar a la torre d'observació per veure la zona protegida amb més perspectiva.

La primera part de la ruta consistia en vorejar els estanys del Sol i de Clarà pel camí habilitat sota un petit bosc, paral·lel a la via del tren. En aquest primer tram vam poder observar diversos ocells de petites dimensions (mosquiters, caderneres, tallarols, ...) i un grup d'ànecs collverd.
Mitjançant una passarel·la de fusta vam arribar fins la platja, on vam resseguir la costa durant poc més d'un quilòmetre per arribar fins als estanys del Saler.

Trajecte per la platja - Imatge d'Enric Pàmies

 
En aquesta zona hi ha dos grans estanys, separats també per una passarel·la, que habitualment tenen aigua de major fondària i acostumen a ser lloc de descans per a làrids i anàtides. En aquesta ocasió, però, un dels dos estanys estava completament buit. A l'altre hi vam observar diferents espècies de gavines, polla d'aigua, fotja i polla blava.

Llistat d'espècies observades:
Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
Ànec cullerot (Anas clypeata)
Mascarell (Morus bassanus)
Aligot comú (Buteo buteo)
Xoriguer (Falco tinnunculus)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
Polla blava (Porphyrio porphyrio)
Fotja (Fulica atra)
Gavià fosc (Larus fuscus)
Gavina comuna (Chroicocephalus ridibundus)
Tudó (Columba palumbus)
Puput (Upupa epops)
Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
Titella (Anthus pratensis)
Cuereta blanca (Motacilla alba)
Pit-roig (Erithacus rubecula)
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Bitxac (Saxicola rubicola)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Garsa (Pica pica)
Pardal comú (Passer domesticus)
Cadernera (Carduelis carduelis)
Gratapalles (Emberiza cirlus)

Ànec collverd (Anas platyrhynchos) - Imatge d'Enric Pàmies

Ànec cullerot (Anas clypeata) - Imatge d'Enric Pàmies

Mascarell (Morus bassanus) - Imatge d'Enric Pàmies

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) - Imatge d'Enric Pàmies

Polla blava (Porphyrio porphyrio) - Imatge d'Enric Pàmies

Fotja (Fulica atra) - Imatge d'Enric Pàmies

Merla blava (Monticola solitarius)

Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Merla blava (Monticola solitarius)
Cast: Roquero solitario
Eusk: Harkaitz-zozo urdin
Gal: Merlo azul
Ing: Blue rock-thrush
Fr: Monticole bleu
It: Passero solitario
Por: Melro-azul
Al: Blaumerle

Taxonomia: La merla blava (Monticola solitarius) pertany a l'ordre dels Passeriformes, família Muscicapidae i gènere Monticola.
Tot i que el seu nom comú és Merla blava, actualment no pertany a la mateixa família que la merla (Turdidae) ni que la merla d'aigua (Cinclidae).

Identificació: Es tracta d'una espècie molt peculiar, doncs el mascle és d'un color blau fosc molt intens. Les femelles, en canvi, són d'un color marró grisós.
La zona alar presenta un color més fosc.
Les potes i el bec són també de colors foscos.
La seva mida és aproximadament 21-23 cm, i el seu pes ronda els 60 grams.

Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Víctor Iglesias

Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Víctor Iglesias

Espècies similars: Degut a la seva coloració, es pot identificar fàcilment. Les femelles es podrien confondre des de la distància amb les de merla roquera (Monticola saxatilis).

Veu: Reclams curts, en forma de "tic" o "txup". Cant força variable, similar al de la merla roquera.

Hàbitat:  Espècie típica de zones rocoses. Habitual en barrancs, muntanyes amb molta rocalla i zones escarpades i amb penya-segats.
També es pot trobar en pedreres, castells o zones amb ruïnes.
Es pot trobar des del nivell del mar fins a zones muntanyoses fins els 1.500 metres.

Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Víctor Iglesias

Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Víctor Iglesias

Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Distribució: Aquesta espècie habita una franja que inclou tota la zona mediterrània d'Europa, part d'Àfrica, i arriba fins a Xina i Corea. 
A Catalunya és present a gran part del país, amb excepció de les zones pirinenques i de les zones

Ocell del mes de desembre: Merla blava

El mes de desembre el dedicarem a un ocell molts cops desconegut, degut a la seva timidesa, però amb una coloració molt peculiar: la merla blava.

Us recordem que podeu participar en  “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat o podeu compartir a Instagram les vostres imatges amb el hashtag #ocelldelmes i es compartirem a través del nostre compte de Pasdepardal.

Esperem les vostres col·laboracions!