Ocells al pantà d'Utxesa

Utxesa - Imatge d'Enric Pàmies

El pantà d'Utxesa es troba situat a la comarca del Segrià, en gran part al terme municipal de Torres de Segre. Es tracta d'un pantà construït al canal industrial de Seròs.
Degut a la seva ubicació pròxima als secans de Lleida, i en zona de pas de moltes espècies d'ocells migratoris, s'ha convertit en un punt d'interès especial per als aficionats a l'ornitologia.

Actualment està considerada com a Reserva Natural de Fauna Salvatge.

Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) - Imatge de Víctor Iglesias

Passerell (Linaria cannabina) - Imatge de Víctor Iglesias

Rascló (Rallus aquaticus) - Imatge de Víctor Iglesias

Arpella (Circus aeruginosus) - Imatge d'Enric Pàmies

Cigne mut (Cygnus olor) - Imatge d'Enric Pàmies

Hi trobem una gran quantitat d'espècies lligades als ambients aquàtics, a les zones marginals de joncs, i també altres espècies de pas que aprofiten la zona per descansar.
Hi destaca la seva població de mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) o de boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), però també hi trobarem un gran nombre d'espècies més comuns com l'arpella, el corb marí gros o el cigne mut.

La zona es divideix en dos embassaments: Utxesa i l'anomenat Utxesa Secà, units pels canals. Al voltant hi ha una gran zona de joncs, però també diferents boscos de ribera. Aquesta combinació ens permetrà observar-hi moltes espècies d'ocells.
Hi trobarem una ruta a peu pel voltant dels embassaments, i també un observatori elevat amb unes grans vistes.
Es recomana visitar el punt d'informació i centre d'interpretació d'Utxesa, ubicat a prop d'on el canal

Ocell del mes de gener: Lluer (Spinus spinus)

Els Reis també han passat per Pasdepardal i ens han deixat la fitxa del lluer , l’#ocelldelmes amb què encetem l’any. Diu que enguany n’hi ha una bona irrupció!
Ja sabeu que podeu col.laborar en la nostra galeria del mes de gener etiquetant les vostres imatges de lluers amb #ocelldelmes .
Bon birding i bon any!

Per a més informació sobre l'espècie: Lluer (Spinus spinus)

  

Lluer (Spinus spinus)

Lluer (Spinus spinus) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Lluer (Spinus spinus)
Cast: Lúgano
Eusk: Tarin
Gal: Úbalo
Ang: Siskin
Fr: Tarin des aulnes
It: Lucherino
Por: Lugre
Al: Zeisig

Taxonomia: El lluer (Spinus spinus) és una espècie que pertany a l'ordre dels Passeriformes, família Fringillidae, génere Spinus.
Anteriorment s'anomenava Carduelis spinus, i per tant formava part del mateix gènere que la cadernera.

Lluer (Spinus spinus) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Parella de lluers - Imatge de Luís Ojembarrena

Lluer (Spinus spinus) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Lluer (Spinus spinus) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Identificació: Aquesta espècie medeix aproximadament 12 cm i pot pesar uns 13 grams.
Ocell de petites dimensions i cua relativament curta. Bec de mida mitjana força punxegut, de color marronós.
La seva coloració és generalment groga, amb la zona ventral més clara i amb petites taques fosques al

Un pit-roig als Aiguamolls de l'Empordà

Per Marta Bofarull.

Pit-roig (Erithacus rubecula)  - Imatge de Marta Bofarull

El pit-roig (Erithacus rubecula) és un dels ocells que potser estem més acostumats a veure doncs és força comú al nostre territori i el trobem habitualment en entorns boscosos i també en parcs i jardins de la ciutat, però també és un d’aquells dels quals no ens en cansem mai perquè és molt bonic de veure i podríem dir que és un dels més “populars del ball”. El seu color ataronjat en part de la cara i pit (en l’etapa adulta) el fa fàcilment reconeixedor i com que s’acosta força a la gent, el podem observar amb calma tant a les branques dels arbres, com caminant i saltant pel terra buscant menjar.
I això és el que ens va passar als Aiguamolls de l’Empordà aquest passat mes de desembre, on un pit-roig molt eixerit ens va anar seguint al llarg d’un dels camins plens d’arbres que aquest formidable espai natural ens ofereix. I és que ens va fer de model fotogràfic durant una bona estona com si d’un professional es tractés, i fins i tot semblava que ho gaudia. Anant sempre per davant nostre, saltava de branca en branca i s’hi quedava estona, o baixava al terra i ens delectava amb els seus diferents perfils, se’ns creuava per davant o es posava a menjar tranquil·lament... I és que el vam tenir a tocar durant tota la “sessió fotogràfica”, la prova n’és que jo anava amb un objectiu Nikon 18-140mm. i tot i així vaig poder fer unes captures força nítides donat lo proper que el teníem.
Va ser molt divertit interactuar amb ell i veure com ens buscava i com es bellugava sense por davant nostre i de tots els qui per allà passaven, que també s’hi aturaven a fer-li fotos donada la “insistència” del pit-roig en ser el “protagonista” del moment...

Pit-roig als Aiguamolls d l'Empordà  - Imatge de Marta Bofarull

Pit-roig sobre la branca d'un arbre - Imatge de Marta Bofarull

El pit-roig és una espècie acostumada al contacte amb persones  - Imatge de Marta Bofarull

Pit-roig (Erithacus rubecula)  - Imatge de Marta Bofarull

Pit-roig en un altre arbre - Imatge de Marta Bofarull