dimarts, 5 de desembre del 2017

Merla blava (Monticola solitarius)

Merla blava (Monticola solitarius)
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Merla blava (Monticola solitarius)
Cast: Roquero solitario
Eusk: Harkaitz-zozo urdin
Gal: Merlo azul
Ing: Blue rock-thrush
Fr: Monticole bleu
It: Passero solitario
Por: Melro-azul
Al: Blaumerle

Taxonomia: La merla blava (Monticola solitarius) pertany a l'ordre dels Passeriformes, família Muscicapidae i gènere Monticola.
Tot i que el seu nom comú és Merla blava, actualment no pertany a la mateixa família que la merla (Turdidae) ni que la merla d'aigua (Cinclidae).

Identificació: Es tracta d'una espècie molt peculiar, doncs el mascle és d'un color blau fosc molt intens. Les femelles, en canvi, són d'un color marró grisós.
La zona alar presenta un color més fosc.
Les potes i el bec són també de colors foscos.
La seva mida és aproximadament 21-23 cm, i el seu pes ronda els 60 grams.

Merla blava (Monticola solitarius)
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Mascle de merla blava
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Víctor Iglesias

Femella de merla blava
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Víctor Iglesias

Espècies similars: Degut a la seva coloració, es pot identificar fàcilment. Les femelles es podrien confondre des de la distància amb les de merla roquera (Monticola saxatilis).

Veu: Reclams curts, en forma de "tic" o "txup". Cant força variable, similar al de la merla roquera.

Hàbitat:  Espècie típica de zones rocoses. Habitual en barrancs, muntanyes amb molta rocalla i zones escarpades i amb penya-segats.
També es pot trobar en pedreres, castells o zones amb ruïnes.
Es pot trobar des del nivell del mar fins a zones muntanyoses fins els 1.500 metres.

Merla blava (Monticola solitarius)
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Víctor Iglesias

Merla blava (Monticola solitarius)
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Víctor Iglesias

Merla blava (Monticola solitarius)
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Merla blava (Monticola solitarius)
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Distribució: Aquesta espècie habita una franja que inclou tota la zona mediterrània d'Europa, part d'Àfrica, i arriba fins a Xina i Corea. 
A Catalunya és present a gran part del país, amb excepció de les zones pirinenques i de les zones
sense presència dels hàbitats que requereix.
Les zones on és més freqüent són la meitat oest de la província de Tarragona, Garraf, nord del Baix Llobregat i sud del Bages, Noguera i Alt Empordà, sobretot a les zones properes al Cap de Creus.

Merla blava a Siurana
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge d'Enric Pàmies

Comportament: Es tracta d'una espècie força tímida, que evita les zones humanitzades.
Al seu hàbitat s'acostuma a veure al capdamunt de les roques, i en ocasions a sobre de cables.
És una espècie sedentària, però els exemplars que habiten les zones més fredes a l'hivern poden fer petits desplaçaments cap a comarques més càlides.
La seva alimentació es composa de cucs, insectes de diferents tipus, altres animals de petites dimensions (sargantanes) i, en ocasions, de baies.
Construeix el seu niu en penya-segats o parets.
Aquesta espècie pot ocupar zones que han patit incendis degut a que s'ha eliminat l'excés de vegetació.

Merla blava (Monticola solitarius)
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Víctor Iglesias

Merla blava (Monticola solitarius)
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Merla blava (Monticola solitarius)
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Merla blava (Monticola solitarius)
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Merla blava (Monticola solitarius)
Merla blava (Monticola solitarius) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Amenaces: Es troba catalogada per la IUCN Red List com a Preocupació menor, degut a que es tracta d'una espècie amb una població mundial molt elevada.
Fins els anys 90 es considerava una espècie en regressió, però les seves poblacions es van estabilitzar i, fins i tot, a Catalunya es considera una espècie en expansió actualment.

Article realitzat per: Enric Pàmies

Bibliografia i webs consultades:
- DE JUANA, Eduardo / VARELA, Juan M. (2000) - Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx Edicions, Barcelona.
- ESTRADA, J. / JUTGLAR, F. / LLOBET, T. / FRANCH, M. (2010) - Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Lynx Edicions, Barcelona.
- ESTRADA, J. / PEDROCCHI, V. / BROTONS, L. / HERRANDO, S. (2004) - Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d'Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions, Barcelona.
- HERRANDO S. / BROTONS, L. / ESTRADA, J, / GUALLAR S. / ANTON, M. (2011) - Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009. Institut Català d'Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions, Barcelona.
- JONSSON, Lars (2001) - Aves de Europa con el Norte de África y el Próximo Oriente. Ediciones Omega, Barcelona.
- JUTGLAR, Francesc / MASÓ, Albert (1999) - Aves de la Península Ibérica. Editorial Planeta, Barcelona.
- MULLARNEY, K. / SVENSSON, L. / ZETTERSTRÖM, D. / GRANT, P.J. (2003) - Guía de aves. Ediciones Omega, Barcelona.
- PARRADO, J.L. / DE GRADO, A. / MARMOL, F. (2009) - Clave de identificación de las aves de la Península Ibérica y Baleares. Tundra Ediciones, Valencia.
- PETERSON, R.T. / MOUNTFORT, G. / HOLLOM, P.A.D. (1995) - Guia de camp dels ocells dels Països Catalans i d'Europa. Ediciones Omega, Barcelona.
- Avibase
- Arkive.org
- The Internet Bird Collection
- SIOC
- IUCN Red List