dimarts, 21 de novembre del 2017

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - Imatge de Jaume Albaigès

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Cast: Herrerillo común
Eusk: Amilotx urdin
Gal: Ferreiriño azul
Ing: Blue tit
Fr: Mésange bleue
It: Cinciarella
Por: Chapim-azul
Al: Blaumeise

Taxonomia: La mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) és un ocell de l'ordre dels Passeriformes, família Paridae i gènere Cyanistes. Anteriorment estava inclosa dins el gènere Parus.
Sens dubte és una de les espècies de pàrids més maques del país, i també de les més freqüents.

Identificació: Aquesta espècie acostuma a mesurar entorn als 12 cm, i té un pes d'uns 11 grams.
Fàcilment identificable pel seu pili blau, com també part de la zona alar i cua. A les ales també hi observem tons verdosos i algunes petites franges blanques.
Cara predominantment blanca, amb antifaç negre i també la corbata. Zona ventral de tons grocs.
Potes fosques.
Els juvenils són de colors més apagats.

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - Imatge de Víctor Iglesias

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - Imatge de Jaume Albaigès

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - Imatge d'Enric Pàmies

Espècies similars: A primera vista, en moviment, pot recordar a la mallerenga carbonera (Parus major). Els colors blaus la permeten diferenciar fàcilment dels colors negres de la carbonera.

Veu: Aquesta espècie emet una gran varietat de sons, molt similars a la d'altres pàrids. Habitualment un chi chi cheee, ti tí si-sí, sisisudu, ... amb alarma en forma de ker'r'r'r'r'rek-ek-ek.

Hàbitat: Aquesta espècies ocupa zones forestals de caducifolis (roures, faigs, ...), boscos de ribera i
també en cultius de fruiters i de cereals. És molt habitual en parcs i jardins de zones urbanes.
Prefereix habitualment hàbitats de tipus mosaic. 
Habiten des del nivell del mar fins els 2.000 metres d'altitud. El més habitual es que es trobin entre els 400 i 1.400 metres.

Distribució: És una espècie àmpliament distribuïda per quasi tota Catalunya. Més escassa a alta muntanya, plana de Lleida i Delta de l'Ebre. A l'hivern les poblacions es veuen reforçades pels exemplars migratoris.
Es troba quasi per tota la Península Ibèrica, gran part d'Europa fins arribar als Balcans i al nord d'Àfrica.

Comportament: La seva alimentació es composa de diferents invertebrats (insetes petits, larves, aràcnids, ...) i també de fruits i llavors.
És una espècies d'hàbits gregaris i monògams.
El niu el construeixen en forats dins dels troncs d'arbres, que seran reforçats amb molsa i llana.
La posta acostuma a tenir de 3 a 14 ous en 1-2 pollades en total.
Es tracta d'un ocell força acostumat a la presència humana, per això és freqüent trobar-la en zones urbanes. Serà un usuari molt habitual dels menjadors i caixes niu que puguem instal·lar als nostres jardins i parcs.

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - Imatge de Jaume Albaigès

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - Imatge de Víctor Iglesias

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) - Imatge de Jaume Albaigès

Amenaces: Es tracta d'animals força adaptables amb unes poblacions molt elevades al seu rang de distribució.
Les seves principals amenaces poden ser la utilització d'insecticides, els incendis forestals i la pèrdues d'hàbitats de tipus mosaic.

Article realitzat per: Enric Pàmies

Bibliografia i webs consultades:
- DE JUANA, Eduardo / VARELA, Juan M. (2000) - Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx Edicions, Barcelona.
- ESTRADA, J. / JUTGLAR, F. / LLOBET, T. / FRANCH, M. (2010) - Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Lynx Edicions, Barcelona.
- ESTRADA, J. / PEDROCCHI, V. / BROTONS, L. / HERRANDO, S. (2004) - Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d'Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions, Barcelona.
- HERNANDO, S. / BROTONS, L. / ESTRADA, J. / GUALLAR, S. / ANTON, M. (eds) (2011) - Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009. Institut Català d'Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions, Barcelona.
- JONSSON, Lars (2001) - Aves de Europa con el Norte de África y el Próximo Oriente. Ediciones Omega, Barcelona.
- JUTGLAR, Francesc / MASÓ, Albert (1999) - Aves de la Península Ibérica. Editorial Planeta, Barcelona.
- MULLARNEY, K. / SVENSSON, L. / ZETTERSTRÖM, D. / GRANT, P.J. (2003) - Guía de aves. Ediciones Omega, Barcelona.
- PARRADO, J.L. / DE GRADO, A. / MARMOL, F. (2009) - Clave de identificación de las aves de la Península Ibérica y Baleares. Tundra Ediciones, Valencia.
- PETERSON, R.T. / MOUNTFORT, G. / HOLLOM, P.A.D. (1995) - Guia de camp dels ocells dels Països Catalans i d'Europa. Ediciones Omega, Barcelona.