Quants anys viuen els ocells?

Una pregunta que ens fem sovint és: quant pot viure un ocell?
Doncs la resposta seria que depèn la espècie i depèn de les condicions.

En ocells petits l'esperança de vida és molt curta, generalment inferior a l’any. De fet, es calcula que al voltant del 70% dels polls nascuts en any natural, no arribaran a passar el seu 1r any de vida.

Pensem que son éssers que viuen al límit, un dia sense menjar, sense beure o un simple mal càlcul, acostuma a comportar la mort de l’animal.

Els “súper-atletes” que viuen aquest 1r any poden arribar a viure, per exemple, en el cas de les mallerengues, uns 9/10 anys en estat salvatge.

Gaig

A continuació adjuntem els rècords assolits a partir de les dades d’anellament de la BTO anglesa:
- Mallerenga carbonera: 13 anys i 11 mesos
- Merla: 14 anys i 2 mesos
- Gaig: 16 anys i 9 mesos
- Garsa: 21 anys i 8 mesos

Mascarell

Què passa amb ocells més grans? Doncs que poden viure molts més anys, en especial en el cas d’ocells marins i aquàtics
- Garsa de mar: 36 anys i 8 mesos
- Mascarell: 37 anys i 4 mesos
- Gavot: 41 anys i 11 mesos
- Baldriga: 50 anys i 11 mesos

Però, fins al moment, l’ocell més vell que s’ha detectat amb vida seria una albatros, en concret un albatros de Layssan. L’ocell en qüestió ha estat batejat amb el nom de Wisdom i cada any ve aquesta femella a nidificar a l’atol·ló de Midway. Aquest ocell va ser anellat fa 69 anys!!!
I al 2018 encara va posar un ou.

Wisdom amb el seu pollet a l’any 2019

Article de: Sergi Sales
  

El falcó pelegrí, l'ocell més ràpid del món

Falcó pelegrí

Al nostre planeta hi ha molts animals capaços de moure's a grans velocitats, alguns per terra com per exemple el guepard, altres per mar com el marlí negre, però el que fins el moment ha demostrat guanyar aquesta cursa ho ha fet per l'aire: el falcó pelegrí.

El falcó pelegrí (Falco peregrinus) ha batut tots els rècords de velocitat. És un ocell que en vol horitzontal pot arribar a desplaçar-se a uns 110 km/h. És una velocitat considerable, però no té res a veure amb la velocitat que pot adquirir en les seves caigudes en picat: fins a 389 km/h.

Aquesta espècie de rapinyaire s'alimenta de diferents tipus d'ocells, des de coloms i tórtores a estornells, perdius, merles, i un llarg etcètera. Per atrapar-los és capaç de posar-se a gran alçada i quan detecta la presa es llença en picat a aquestes velocitats estratosfèriques per caçar-los sense que el vegin venir.
Sens dubte és una velocitat digna dels cotxes més ràpids de la fórmula 1.

El falcó pelegrí, l'animal més ràpid del món

 

Les egagròpiles

Gamarús

Algunes espècies d’ocells expulsen les parts no digeribles (plomes, pèls, ossos, ungles i dents) per la boca en forma d’unes boles més o menys compactes anomenades EGAGRÒPILES.
No són exclusives dels rapinyaires nocturns, també els diürns, ardeids o gavines poden fer-ne, però l’aspecte variarà segons el tipus d’ocell i l'alimentació.

Comparació d'egagròpiles de diferents espècies - Imatge de The Barn Owl Trust

Els “mussols” ingereixen les preses senceres, separant les parts digeribles de les que no ho són en el seu aparell digestiu. Passades unes 6 hores treuen per la boca aquestes boles, podent arribar a expulsar 2 o 3 egagròpiles per dia. Alguns ocells les dipositen a llocs fixos, generalment al seus llocs predilectes per descansar; en canvi, d’altres les van escampant per diferents zones.

Imatge de Barn Owl Online Survey

Algunes de les seves característiques serien:
- No fan cap mena de mala olor
- Són un element bàsic per estudiar la dieta dels ocells i, alhora, quins micromamífers tenim a una determinada zona
- Un sola egagròpila pot contenir les restes de fins a 6 preses
- La seva dissecció és fascinant i aporta gran informació
- Hi podem trobar per exemple anelles o altres restes de marcatges científics
- És una bona eina per introducció als nens al mon de la investigació científica
- Quan són fresques són negres, es van fent claretes amb els pas del temps

Les egagròpiles es poden conservar en sec o congelades, millor de forma individual i embolicades, ja que ràpidament es fan malbé i es desfan.

Les disseccions es poden fer en sec o en humit, anant separant i reconstruint l’esquelet de les diverses preses que trobarem en elles. Com a material només necessitarem:
- Pinces
- Paper
- Aigua i/o alcohol
- Plantilla per guardar restes


A la web següent podeu trobar molta informació sobre les egagròpiles de les òlibes: https://www.barnowltrust.org.uk/

Article de: Sergi Sales (Fundació Plegadis)