 |
| Quim Gutiérrez |
Avui tinc el plaer d'entrevistar a l'actor
Quim Gutiérrez. Molts el coneixereu pels seus papers a sèries com "Poble
Nou", "El Cor de la Ciutat" o "El Vecino" i per
pel·lícules com "Los últimos días", "Primos" o "3
bodas de más", entre moltes altres. També ha posat veu a diferents
personatges d'animació, ha participat en obres de teatre i ha estat imatge de
diferents marques.
El que potser no sabeu molts de vosaltres és que en Quim també és un gran
aficionat a l'ornitologia i, per aquest motiu, he volgut fer-li una entrevista
per conèixer una mica millor la seva faceta com a ocellaire.
Pregunta: Quan fa que t’agrada observar ocells? Com vas començar?
Resposta: Recentment m'he mudat al camp, des
de fa tot just un any. No és un pla que hagués vingut amb el confinament si no
que fa temps que ho buscàvem, la meva parella i jo.
El fet d'estar al camp facilita molt la identificació de moltes coses. Jo vaig
començar abans amb la identificació d'arbres, és a dir, primer amb la botànica,
i ja va ser com molt revelador que allà on veus masses forestals de color verd,
quan comences a saber quins arbres són els que tens davant, reconeixent les
fulles, les llavors, els cicles, doncs és brutal perquè de sobte un bosc és una
altra cosa. És com si de sobte posessis nom a la gent, però en realitat són
arbres. Els ocells suposo que va venir d'una forma molt orgànica. Els meus
pares viuen a Barcelona, on jo he viscut tota la vida, i la meva primera idea
de reconeixement d'un ocell va ser una cotxa fumada que venia a la terrassa
dels meus pares. Jo recordo a la meva mare parlar en conya de la Concha. I a
l'arribar a la nova casa va ser molt automàtic començar a escoltar sorollets.
Tenia un llibre d'identificació però a ull nu em resultava molt difícil i tot
i així vaig fer alguns reconeixements, però va arribar un moment que vaig dir
prou i em vaig comprar uns prismàtics. Això ho va fer canviar tot. Vaig estar
fent reconeixement a ull nu uns mesos i, finalment, vaig anar a la botiga Oryx,
que tenen un personal fantàstic i em van assessorar molt bé per la compra dels
meus prismàtics. I els prismàtics em van obrir una altra dimensió. Per què tots
aquells sorollets que jo identificava i que mal veia, doncs de sobte quan et
compres uns prismàtics raonablement bons (cap barbaritat, però a partir de
200-400 euros, que és accessible) passa a ser un canvi.
 |
| Quin Gutiérrez buscant ocells |
P: Imagino que degut a la teva feina sovint no deus tenir massa temps lliure, a més a més d’haver-te de desplaçar a diversos indrets pels rodatges. T’agrada observar ocells només quan ets a casa, o també aprofites els desplaçaments per trobar una estona i sortir al camp?
R: Doncs la realitat és que he rodat bàsicament en entorns urbans, des que m'interessen els ocells, llavors no m'he endut mai els prismàtics. Però em vaig penedir de no endur-me'ls a l'últim rodatge que
vaig fer. Vaig estar a París però rodàvem a Orly, que és al costat de l'aeroport, i hi ha uns boscos espectaculars no massa lluny de París. La vegetació és relativament diferent a la de casa meva i els ocells també. Hi havia molts pàrids; jo a casa tinc molts pàrids, els reconec fàcilment, i hi havia moltíssimes mallerengues. No vaig veure gaire cosa més però era guai perquè entre preses al rodatge hi ha molta espera, moments que són pesats, i jo em dedicava a escoltar ocellets i a intentar localitzar-los.Ara viatjaré a Madagascar a rodar la segona part d'aquesta peli que vaig rodar a París a l'agost, i si puc per pes a la maleta els prendré. Al final els prismàtics també em sap greu endur-me'ls, perquè pesen a la maleta i em sabria greu que es fessin malbé. A casa els tinc molt controlats però el rodatge és un lloc on sempre passen coses inesperades i, llavors, em fa una certa recança, però crec que me'ls enduré a Madagascar perquè pot ser interessant el que pugui veure allà.
P: En anglès anomenen “local patch” aquell lloc on anem a pardalejar ben sovint. Tens algun indret preferit on veure ocells?
R: Afortunadament, com que m'he mudat al camp,
el meu local patch és el jardí de casa meva. Tinc uns vidres bastant grans, que
no era per l'observació d'ocells que els vam fer relativament reflectants des
de fora, però això em permet observar els ocells a la meva parcel·la de manera
espectacular.
He de dir que he vist més coses des de casa que des del bosc. No és del tot
cert perquè quan he anat al bosc ha estat més difícil trobar ocells, però les
coses que he vist no les havia vist a casa. He vist el pico picapinos ... em sé
els noms en castellà, perquè el llibre que utilitzo té els noms en castellà i
l'aplicació que faig servir, també. Em sap greu perquè a més a més m'interessa
aprendre'ls en català, però ara me'ls sé en castellà. També vaig veure el pito
real, que és el verd i vermell, i algunes espècies més.
Tinc una parcel·la relativament gran on miro ocells i després també vaig al
bosc que tinc davant de casa, que és un vedat privat de caça, però curiosament
no hi cacen i la gent no hi passeja gens. És un bosc súper net, sense gens de
soroll, i es poden veure moltes coses.
 |
| Quim amb els seus gossos, prismàtics en mà, ben a prop de casa |
P: Quines eines t’agrada més utilitzar per aprendre algunes coses més sobre ocells? T’agrada consultar llibres d’ornitologia, veus documentals, tens alguna app específica, busques per internet, mires a xarxes socials, ...?
R: El material que utilitzava inicialment va
ser la guia de Svensson, després xarxes socials. Twitter, Instagram, ..., buscant
amb hashtag de noms d'ocells trobes gent que posa fotos i a mi em sembla molt
útil veure-les sobre el terreny. Sempre dóna més opcions veure l'animal al seu
àmbit. La il·lustració és molt orientativa a vegades també, però els colors
canvien molt segons la llum, el nivell de "brillo" que pugui tenir
l'ocell segons com li dóna el sol,.... Em sembla molt útil veure-ho tant a
xarxes socials com a Youtube.
Tinc una aplicació de Cornell Lab, que és americana, amb sons d'ocells. I això m'ha
semblat molt útil. Abans de tenir els prismàtics em deixava els ulls intentant
identificar els ocells i va ser molt útil intentar reconèixer-los pels sons.
Clar, et tornes una mica boig perquè desxifrar els sons a l'exterior... no
estàs pendent només si es mouen les fulles, si no del sons. Ui, això vol dir
que hi ha un "pardillo común". Però resulten molt útils els
prismàtics i una aplicació que t'identifica els sons.
P: Alguns moixonaires preferim sortir a veure ocells càmera en mà i d’altres
prefereixen portar binocles o telescopi. Tu ets més d’observar o de
fotografiar?
R: Clarament sóc més d'observar que de
fotografiar. Suposo que tinc més possibilitats de moviment observant que
fotografiant. M'interessa menys fer fotos als ocells; m'interessa sobretot
trobar-los i identificar-los. O sigui que sóc de prismàtics.
P: Al teu compte d’instagram has comentat en algunes ocasions alguns dels ocells que et trobes, com oriols, milans o pit-rojos. Hi ha algun tipus d’ocells que t’agradi més observar?
R: Suposo que és un desig compartit per tots
els aficionats: l'ocell que desitges observar és aquell que encara no has vist
mai. Però així, resumint, diria que la meva experiència comença reconeixent els
pàrids, les mallerengues. Va ser molt espectacular veure la mallerenga blava.
Després, recentment, he vist la "curruca capirotada". Va ser molt
espectacular veure el "reyezuelo listado" i "sin listar".
Aquest, per exemple, tinc dubtes a veure si era l'un o l'altre, però va ser
molt espectacular perquè és molt petit. Vaig veure que és l'ocell més petit
d'Europa i va ser molt emocionant trobar-lo.
I, després, per sobre de casa meva hi volen molts abellerols. Em tenien bastant
boig perquè volen més alt del que jo pensava i fan molt soroll, però els
confonia. Passaven molt ràpid i em costava identificar-los. Finalment aquest
estiu ha vingut un grup de 15-30 i els he tingut molt a prop de casa; finalment
els he observat a gust, després d'haver passat tota la primavera i principi
d'estiu escoltant-los sense veure'ls. A més a més tenen una coloració preciosa.
P: Com a tot aficionat a l’ornitologia, sempre hi ha alguns grups d’ocells que
ens donen més guerra a l’hora d’identificar-los. Quins grups són el teu “taló
d’Aquil·les?
R: El meu taló d'Aquil·les són les grans rapinyaires. El milà negre i el milà reial estan controlats, perquè són els més fàcils d'identificar, i el "buitre leonado" també. Tot el que queda entre mig és el que em costa més. Crec que veig una àguila calçada, però no n'estic segur, ... Em costen els altres tipus de rapinyaires, probablement perquè acostumen a volar alt i encara que tinguis els prismàtics costa veure el dibuix. Confonc les siluetes, ... no ho tinc gens clar. Les veig, les observo, quan n'apareix una vaig corrents a buscar els prismàtics a dins de casa i surto al jardí a veure si els veig, però no acabo de fer una identificació clara.
 |
| Quim Gutiérrez intentant identificar rapinyaires |
P: No sé si l’has vist, però hi ha una pel·lícula titulada “El gran año”, protagonitzada per tres famosos actors americans com són Steve Martin, Jack Black i Owen Wilson, que ens explica les aventures de tres aficionats als ocells que es proposen fer un gran any, és a dir, observar en territori americà el màxim d’espècies d’ocells en un sol any. És una pel·lícula ben entretinguda, tractada amb humor, on veiem diferents espècies americanes i també diferents perfils d’ocellaires que sovint s’ajusten molt a la realitat. Si a Espanya es rodés una cinta d’aquest estil, evidentment t’hi veiem a tu com a protagonista. A quins altres dos actors creus que els hi escaurien els altres dos papers principals?
R: No he vist la pel·lícula però m'encantarà
veure-la. Sincerament no en tinc ni idea de quin altre actor li interessen els
ocells. Jo m'emportaria dos amics: un seria el Carles Francino, perquè
compartim moltes aficions. Té interessos molt variats, li agrada la naturalesa,
li agrada molt l'esport i estic segur que si li començo a donar la brasa
entraria al món de l'ornitologia de cap. I l'altre és l'Adrián Pino, que és
l'actor amb el que vaig fer la sèrie de Netflix "El Vecino", que és
un tio fantàstic. És un dels grans descobriments personals arrel de la meva
feina els últims anys i ens hem fet molt amics. Tenim moltes afinitats i li
agrada molt la natura, i estic segur que si li mengés l'orella una miqueta li
acabaria encolomant uns prismàtics i aniríem a veure ocells els tres. Ostres,
ara que ho penso els tres seria una combinació bastant interessant.
P: Per alguns l’ornitologia és una manera d’aprendre coses noves, per altres
pot ser fins i tot una manera de competir (a veure qui observa més espècies) i
per gent com jo, per exemple, és una manera de gaudir de la natura amb
tranquil·litat i veure el paper que hi ocupa cada animal. Per finalitzar, et
volia preguntar què significa per a tu sortir a observar ocells?
R: Com t'explicava a l'inici, complementa
altres àrees que a mi m'interessen com la botànica, com la micologia... els
bolets, encara no he començat amb els bolets però és qüestió de mesos. Crec que
té a veure amb una relació establerta des que era molt petit amb la naturalesa
i el camp. El meu pare és biòleg i jo trobava molt de plaer en fer sortides al
camp amb ell i el meu germà; el coneixement que té algú de botànica, quan tu no
saps res, doncs és fantàstic.
Trobava fantàstic que d'una manera molt orgànica, molt infantil, molt innocent,
el fet de poder conèixer les coses que t'envolten, de saber què és què.
També ho podem aplicar al mar. El meu pare està orientat a la fisiologia
animal, amb els peixos, i recordo la mateixa sensació quan anàvem a la platja als anys 80,
a l'estiu, amb les ulleres a fer snorkel, i hi havia moltes coses al
Mediterrani, que per desgràcia ja no és igual, i era fantàstic amb el meu germà
posar-nos el tub i les ulleres, veure peixos i algues, i arribar a casa, agafar
el llibres d'identificació i mirar què havíem vist.
Des que visc a Madrid he anat molt menys al camp del que hi anava quan era petit
i, fins i tot, jove i adolescent, i ara hi he tornat. Aquesta tornada ha sigut
"a tope", com recuperar una part de mi que tenia oblidada d'alguna
manera, per obligacions i decisions de la vida. Crec que té a veure amb aquesta
relació amb la que el meu pare ens ho va ensenyar com un joc, des de petits.
A mi em serveix l'ornitologia, una mica, per aquesta idea que explicava al
principi: quan entres al bosc i no és una massa informe de coses que es mouen i
olors, si no que adquireix profunditat, volums, textures, i els sorolls ja no
són només la música del camp. Hi ha aquest ocell, i aquest altre, i els aromes
també. Això és pi, això és lavanda, ... i és una apropament a la natura que és
molt flipant perquè tens la sensació que l'entorn s'obre. És com si fos gent a
la que pots reconèixer, i és una sensació fantàstica. L'ornitologia m'ha
endinsat una mica més a aquest apropament respectuós i admiratiu de la
naturalesa. És un plaer. Suposo que aniré ampliant manuals d'identificació:
aquí on visc hi ha moltes coses i el fet de viure a la natura només et motiva
buscar més, a intentar buscar-li més detall. Identificar quines pedres hi ha i
quines papallones volen a prop de les flors de casa teva.
Espero que això pugui servir per a que gent que no s'apropa a la natura s'hi apropi, i si això ho fa amb respecte, doncs millor que millor. Moltes gràcies i fins aviat. Seguirem mirant ocells.
Per cert, he de fer una menció especial a la
meva tieta Carmen, que viu a Girona. És germana de la meva mare i és, de fet,
la que va iniciar la meva mare a l'ornitologia, i quan tenia intenció de
comprar-me els prismàtics vaig contactar amb ella i és qui em va orientar a la
pàgina de El Herrerillo i Birding Catalunya, i altres pàgines de Twitter, i a
l'inici li vaig consultar diverses coses: quines aplicacions utilitzava, ...
M'agradaria fer-li menció perquè van ser molt útils tots els consells que em va
donar. De fet és la que em va orientar també a la botiga Oryx.
Dono les gràcies al Quim Gutiérrez per atendre'm tant amablement i també per
trobar una estona del seu intens dia a dia per anar responent amb molt detall i
entusiasme a totes les meves preguntes.
