dijous, 3 de juny del 2021

Els rapinyaires nocturns de casa nostra

Mussol banyut
Mussol banyut

Els anomenats “mussols” inclouen al voltant de 200 espècies al món, de les quals 7 es veuen de forma regular a Catalunya, alguns sedentaris, altres migrant.
La principal característica és al seva adaptació a la vida nocturna, encara que això no fa que algunes espècies com el mussol comú, puguin ser força actives de dia.

El gran èxit ha estat desenvoluparà de forma extraordinari els òrgans visual i acústics:
Visió: presenten un disc facial pla on insereixen dos gran ulls de forma binocular amb forats orbitals
més grans del que seria normal. Aquesta posició comporta que hagin de rotar el coll fins a 270º, en part gràcies a que tenen el vertebres del coll molt petites i en un nombre que dobla els dels humans.

Oïda: El oïdes son grans forats, asimètrics que actuen amb una precisió increïble, podent detectar la presa sense necessitat de veure-la. A més a més tenen les plomes de vol recobertes d’una espècie de vellut, que conjuntament amb una “serra” present a les plomes de vol externes, aconsegueixen eliminar la fricció amb l’aire i tindre un vol absolutament silenciós.

En la majoria d’espècies la femella es més gran i corpulenta que el mascle, suposadament perquè això dóna més habilitat de caça al mascle i ajuda a tenir més capacitat de resistència a la femella en el llarg període que resta al niu.

ESPÈCIES A CATALUNYA

Duc (Bubo bubo)
El més gran de tots, amb poblacions que tenen tendències molts diferents segons la quantitat de preses i la seva detectabilitat. Acostumen a niar en roquissars però en casos excepcionals s’han trobat nius al terra. 
Duc
Duc

Mussol pirinenc (Aegolius funereus)
La darrera espècie descoberta a Catalunya, exclusiva dels boscos en alçada del Pirineu i Prepirineu català. Ocupa caixes niu específiques i forats, sobretot de picot negre, per niar. Les dificultats per treballar en els mesos hivernals als llocs on viu fa que encara hi hagi força aspectes de la seva biologia a casa nostra siguin poc coneguts.

Mussol pirinenc
Mussol pirinenc

Mussol banyut (Asio otus)
En els mesos hivernals fa dormidors comunitaris que poden arribar a aglutinar un gran nombre d’individus, sovint associats amb mussols emigrants. Encara presenta poblacions destacables especialment a la Plana de Lleida amb nuclis en augment com al Delta de l’Ebre. En els mesos hivernals poden arribar individus provinents de les poblacions del centre d’Europa.

Mussol banyut
Mussol banyut

Mussol emigrant (Asio flammeus)
Un dels pocs “mussols” clarament migrador, amb arribada a partir del mes de setembre de mussols emigrants provinents del centre i nord d’Europa. És força oportunista, donant-se casos de nidificació en els anys d’abundància de preses, especialment a la plana de Lleida.

Mussol emigrant
Mussol emigrant

Gamarús (Strix aluco)
Rapinyaire nocturn forestal, vivint a tot tipus de bosc, on no es rar escoltar els seus típics udols. Per niar necessita cavitats, ja sigui en construccions o en arbres madurs. L’augment de la superfície forestal a Catalunya comporta un augment de la seva àrea de distribució. Present fins i tot en varis parcs urbans de la ciutat de Barcelona. Cap rodó sense les “falses” orelles del mussol banyut.

Gamarús
Gamarús

Òliba (Tyto alba)
Ocells associat a un gran nombre de mites associats al seu estrident cant i a l’hàbit de viure en campanars, cementiris, pallers... Malauradament les seves poblacions semblen en regressió sent víctimes de les atropellaments i enverinaments. La seva combinació de colors ajuda a que sigui menys detectables quan descansen en les golfes de cases de camp. En els mesos hivernals, ens arriben òlibes de centre Europa.

Òliba
Òliba

Mussol comú (Athene noctua)        
Associat des de l’antiguitat a la saviesa. Petit mussol, típic d’ambients rurals i agraris, el qual està en clara regressió, afectat entre altres factors, pels canvis en el usos dels camps de conreu. Dieta variada, des de petits ocells, a rosegadors, passant per un bon nombre d’invertebrats.

Mussol comú
Mussol comú

Xot (Otus scops)
Aquest ocell és clarament migrant, encara que cada vegada és menys rar detectar algun exemplar hivernant, especialment prop de costa. Dieta pràcticament insectívora, fet que l’obliga a marxar a zones més càlides en el període més fred, especialment a l’Africa subsahariana.

Xot
Xot

Text i imatges: Sergi Sales – Fundació Plegadis
Projecte Noctua