diumenge, 4 de febrer del 2018

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Ginés Jiménez

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Cast: Picogordo
Eusk: Mokolodi
Gal: Bicogroso común
Ing: Hawfinch
Fr: Grosbec casse-noyaux
It: Frosone
Por: Bicogrossudo
Al: Kernbeisser

Taxonomia: El durbec (Coccothraustes cocothraustes) pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família Fringillidae.
El seu nom comú, durbec, descriu a la perfecció el seu robust bec que utilitza per a trencar les llavors que no poden aprofitar altres espècies degut a la seva duresa.

Identificació: Aquesta espècie mesura uns 16-18 cm i pesa fins a 55 grams.
Els exemplars adults presenten un bec ample i curt de color lleugerament ataronjat o grisós. Gola de color negre, ulls de tons marrons, cap de color ataronjat, nuca i part del coll gris clar, pit i ventre beis, esquena marró fosc amb les ales amb una franja més clara i la punta negra. Cua molt curta amb algunes taques negres i la punta quasi blanca.
Els juvenils presenten una coloració menys precisa i no tenen el color negre de la gola.

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Jesús Giraldo

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Jesús Giraldo

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Durbec alimentant-se - Imatge de Ricardo Rodríguez

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Ginés Jiménez

Variacions geogràfiques: A la península només hi trobem la subespècie nominal: Coccothraustes coccothraustes coccothraustes.

Espècies similars: És un ocell amb una coloració molt característica i un bec molt més gran que la resta d'espècies. De lluny ens podria semblar un pinsà comú, però la seva coloració i la seva mida més gran i robusta ens permetran diferenciar-lo sense problemes.

Veu: És una espècie molt silenciosa. Només sentirem un reclam breu i agut en forma de "pix".

Hàbitat: És una espècie que habita bàsicament boscos caducifolis i mixtos (alzines, roures, faigs, ...) i en zones fluvials. És freqüent observar-los en camps de fruiters (prefereix cirerers i ametllers) i
zones humanitzades, com parcs i jardins amplis, sobre tot a l'hivern.

Habitualment es pot trobar a altituds entre 400 i 1.200 metres.

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Ginés Jiménez

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Jesús Giraldo

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Jesús Giraldo

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Ginés Jiménez

Distribució: És una espècie de distribució molt àmplia que ocupa gran part del país. Les seves poblacions augmenten a l'hivern amb els exemplars vinguts de zones més septentrionals. En aquesta època és quan serà més fàcil trobar-lo, fins i tot en zones properes a la costa.

Comportament: S'alimenta de llavors, fruits i baies, que trenca amb el seu bec dur i fort. Aquesta característica li permetrà alimentar-se de llavors i fruits que altres ocells no poden menjar.
Acostuma a trobar-se en petits grups, i a l'hivern visitaran habitualment de menjadores artificials, sobretot si hi poden trobar pipes de gira-sol i cacauets. A Catalunya hi ha poblacions residents, però molts exemplars venen a l'època d'hivern.

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Durbec menjant baies - Imatge de Ginés Jiménez

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Ginés Jiménez

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Ginés Jiménez

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge d'Enric Pàmies

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)
Durbec (Coccothraustes coccothraustes) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Amenaces: És una espècie que no es considera amenaçada, doncs les seves poblacions mundials són elevades i força estables. L'abandonament dels conreus permet que els seus hàbitats augmentin, i per tant les seves poblacions fins i tot poden augmentar.

Article escrit per: Enric Pàmies
Imatges de: Ginés Jiménez (@gjgphotography), Jesús Giraldo (jggdelolmovisionnatural), Ricardo Rodríguez (avesricardo) i Enric Pàmies (@herrerillo_com)

Bibliografia:
- DE JUANA, Eduardo / VARELA, Juan M. (2000) - Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx Edicions, Barcelona.
- ESTRADA, J. / JUTGLAR, F. / LLOBET, T. / FRANCH, M. (2010) - Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Lynx Edicions, Barcelona.
- ESTRADA, J. / PEDROCCHI, V. / BROTONS, L. / HERRANDO, S. (2004) - Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d'Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions, Barcelona.
- HERRANDO S. / BROTONS, L. / ESTRADA, J, / GUALLAR S. / ANTON, M. (2011) - Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009. Institut Català d'Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions, Barcelona.
- JONSSON, Lars (2001) - Aves de Europa con el Norte de África y el Próximo Oriente. Ediciones Omega, Barcelona.
- JUTGLAR, Francesc / MASÓ, Albert (1999) - Aves de la Península Ibérica. Editorial Planeta, Barcelona.
- MULLARNEY, K. / SVENSSON, L. / ZETTERSTRÖM, D. / GRANT, P.J. (2003) - Guía de aves. Ediciones Omega, Barcelona.
- PARRADO, J.L. / DE GRADO, A. / MARMOL, F. (2009) - Clave de identificación de las aves de la Península Ibérica y Baleares. Tundra Ediciones, Valencia.
- PETERSON, R.T. / MOUNTFORT, G. / HOLLOM, P.A.D. (1995) - Guia de camp dels ocells dels Països Catalans i d'Europa. Ediciones Omega, Barcelona.
- Servidor d'informació ornitològica de Catalunya (SIOC)