Cavalls del Vent ornitològica

Per Jaume Albaigès

Pardal de bardissa observat durant la travessa

Cavalls del Vent ornitològica, del 7 al 10 d’agost de 2017
Aprofitant la realització parcial de la travessa circular Cavalls del Vent, que recorre vuit refugis del Cadí-Moixeró a cavall de les comarques del Bergadà i la Cerdanya, ressenyem les espècies d’aus observades.

En vermell, la ruta completa de la Cavalls del Vent. En taronja, la ruta realitzada. Mapa original d’Editorial Alpina.

Als pobles i prats de la plana cerdana hi observem els sospitosos habituals: coloms, tórtores turques, tudons, orenetes vulgars, roquerols, algun falciot, estornells, pardals comuns, garses,  etc. La cotxa fumada també hi té una presència notable.
Comencem la ruta prop del refugi dels Cortals d’Ingla (Cerdanya) i fem cap al coll del Pendís, un dels punts clàssics de pas intercomarcal. És un dia molt boirós i en què caminem moltes hores. Ambdues raons ens limiten molt la presa d’imatges. Poseu-hi imaginació!

Només començar la caminada un parell o tres de gaigs anuncien la nostra presència a la resta d’habitants dels boscos de pi negre i avet del vessant nord del Moixeró. Del Pendís fem cap a la dreta, resseguint el Serrat de la Moixa i la serra de la Muga fins a la base del Comabona, des d’on baixarem cap al refugi de Prat d’Aguiló. A l’alçada del Pla de les Creus quatre llucaretes voleien alegres i cridaneres entre els escassos pins de la zona, aturant-se ara en un, ara en un altre.

Arribant ja a Prat d’Aguiló s’incrementa la presència de passeriformes: pardals de bardissa, un sit negre, alguna cotxa fumada i un bon grup de grives.

Des de Prat d’Aguiló enfilem el Pas dels Gosolans, un altre dels passos naturals entre Cerdanya i Berguedà, en aquest cas ja plenament al Cadí. Seguim amb boira intensa. De sobte, d’entremig d’aquesta boira ens apareix majestuós un trencalòs, volant a no massa alçada damunt nostre. Aquí sí que ens sap greu no tenir la càmera a punt, però la imatge no l’oblidarem fàcilment. Passem els Gosolans i el cel s’obre una mica. Una desena de gralles de bec vermell ens saluda sorollosament mentre recorrem la Serra Pedregosa. Perdem alçada ràpidament pels Prats Llong i Socarrat i ens sobrevolen un parell de voltors comuns.

El tram final de pista fins al refugi Lluís Estasen no ens afegeix cap observació destacada però ens permet gaudir de vistes laterals al Pedraforca i recollir uns quants gerds.

Pedraforca

Aquesta nit hi ha eclipsi de lluna. No l’arribem a veure, però el satèl·lit ens deixa alguna imatge prou atractiva.

Després de fer nit a l’Estasen iniciem la segona etapa, que ens durà fins al refugi Sant Jordi. Només sortir de bon matí, les primeres llums del dia conviden una bona colla de passeriformes a treure el nas i començar l’activitat, envoltant-nos amb els seus cants mentre comencem el descens cap al Gresolet: les omnipresents mallerengues petites, també algunes emplomallades i una cuallarga, pinsans, pit-rojos i bruels. Una mica més avall, creuant un petit rierol, una cuereta torrentera voleia animada amunt i avall.

Entre el refugi del Gresolet i el de Vents de Cadí, al llogarret de l’Hostalet, el camí transcorre per boscos esclarissats i clarianes, també per zones poc arbrades. Avui fa força sol i l’activitat dels ocells de seguida decau, exceptuant la presència de les petites i d’algun jove pit-roig. Això sí, podem gaudir d’un notable nombre d’espècies de papallones, com ara la majestuosa reina.

Papallona reina (Papilio machaon)

La pujada cap al Sant Jordi transcorre pels Empedrats, un engorjat amb cascades i gorgs ben carregats d’aigua, una agradable sorpresa a la seca cara sud del massís.

L’entorn del Sant Jordi està menys concorregut ornitològicament del que seria habitual. Al refugi hi ha prop de quaranta persones i això fa que els ocells es mostrin menys. Cap al tard, quan la gent comença a recloure’s a l’interior, tenim temps d’observar i sentir merles, pardals de bardissa, tallarols de casquet, un bitxac rogenc, un mosquiter comú i alguns gratapalles i pit-rojos joves, encara amb els plomatges poc definits. Un parell de corbs marquen territori a una certa distància.

Gratapalles (Emberiza cirlus)

Merla (Turdus merula)

L’endemà al matí, un cop la gent ja ha abandonat el refugi i el sol comença a aparèixer, l’activitat ocellaire es multiplica a tocar del Sant Jordi. A més dels que ja vam veure el dia anterior, observem també tallarols capnegre, tallaretes vulgars i una desvergonyida cuereta blanca que passeja per tot com si fos la senyora del lloc.

Pardal de bardissa (Prunella modularis)

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Tallareta (Sylvia undata)

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

Enfilem el camí cap al Pendís i retrobem mallerengues petites i emplomallades. Alguns tords
s’enfilen al capdamunt de pins prominents. Un cop al coll, entre els arbres del vessant cerdà observem novament bruels, pit-rojos i cotxes fumades, a més de les mallerengues, que no ens abandonen.

Mallerenga petita (Periparus ater)

El dia s’enrufola progressivament i comencem la baixada cap als Cortals de l’Ingla i el Serrat de les Esposes. Entre els dos refugis la pluja fa acte de presència i ja no ens abandonarà la resta del dia. Des del Serrat, sota la pluja, observem nombroses grives picotejant pels prats propers. També ens sembla descobrir un escorxador durant una breu interrupció de l’aiguat. La pluja torna i s’intensifica. Encara dura quan ens fiquem al llit.
El darrer dia ens llevem amb un cel força més net i els cims de l’alt Pirineu enfarinats. La temperatura ha baixat notablement. En la primera observació del matí pels voltants del Serrat de les Esposes ja descobrim l’escorxador que vam sospitar el dia abans. En veurem d’altres, tant mascles com femelles, durant la baixada final cap a Riu de Cerdanya. Ens sobrevola un aligot vesper amb una ala malmesa i reapareixen les grives, relativament confiades. Entre els més menuts descobrim per primer cop alguns mastegatatxes.

Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)

Pinsà comú (Fringilla coelebs)

Escorxador (Lanius collurio)

Aligot vesper (Pernis apivorus)

Griva (Turdus viscivorus)

Escorxador femella (Lanius collurio)

A mesura que anem tirant avall, veiem les primeres mallerengues carboneres i blaves. I una puput amb qui ens sorprenem mútuament i que serà la darrera novetat de la ruta. En total, 41 espècies observades al llarg dels quatre dies.

Mallerenga carbonera (Parus major)