dimecres, 22 d’agost de 2018

Cargolet (Troglodytes troglodytes)

Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Cargolet (Troglodytes troglodytes) - Imatge d'Enric Pàmies

Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Cast: Chochín común
Eusk: Txepetxa
Gal: Carriza
Ing: Northern wren
Fr: Troglodyte mignon
It: Scricciolo
Por: Carriça
Al: Zaunkönig

Taxonomia: El cargolet (Troglodytes troglodytes) pertany a l'ordre dels Passeriformes, família Troglodytidae y gènere Troglodytes. És la única espècie de la seva família que es pot trobar al nostre país.

Identificació: És una espècie de dimensions molt reduïdes, mesurant aproximadament uns 10 cm i amb una envergadura alar de poc més de 16 cm. El seu pes oscil·la els 10 grams.
La coloració és generalment marronosa, amb tonalitats lleugerament més vermelloses a la seva part superior i més clares cap al pit i ventre.
Presenta una cella més clara,bec de mida mitjana-petita força fi, amb unes ratlles alternades de clar i fosc a la vora de les ales, un discret puntejat al ventre (sobretot als laterals) i una característica posició alçada de la cua (força curta) de forma permanent. 

Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Cargolet (Troglodytes troglodytes) - Imatge d'Enric Pàmies

Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Observem clarament la cella blanca - Imatge dde Ricardo Rodríguez

Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Cargolet, amb el seu distintiu ratllat a les ales - Imatge dde Ricardo Rodríguez

Espècies similars: Acostuma a identificar-se sense gaires problemes.
Alguns aficionats el confonen en ocasions amb el rossinyol bord (Cettia cetti). Es diferencia

dimarts, 21 d’agost de 2018

Ocells al pantà de Riudecanyes

Capsigrany juvenil
Capsigrany juvenil

El pantà de Riudecanyes està ubicat al cor del Baix Camp. Es tracta d'un embassament que acumula permanentment aigua en una comarca sense rius cabalosos ni punts importants amb aigua durant tot l'any.
Per aquest motiu ofereix un hàbitat idoni per a moltes espècies d'aus. A més a més es troba situat en una zona on predominen els boscos de pins, però que juntament amb els arbres de ribera, les zones de joncs i les petites platges que forma el propi pantà presenten una varietat d'hàbitats significativa.

pantà de Riudecanyes
Situació del pantà de Riudecanyes

pantà de Riudecanyes
Vista del pantà

El recorregut que us proposem és el següent: s'arribarà en vehicle des de la carretera T-313, ens desviarem a l'entrada de la població de Riudecanyes i tant bon punt enfilem el poble agafarem el carrer de mà dreta per arribar fins al costat de la presa. Aparcarem en cotxe una mica més endavant (punt 1) i començarem la ruta a peu resseguint tot el pantà pel marge esquerre.
Quan s'arriba al final del camí i sembla que no hi hagi sortida, a mà dreta veurem les runes d'unes

dilluns, 20 d’agost de 2018

Ruta per observar ocells al riu Garona (Vielha i Betren, Val d'Aran)

Merla d'aigua
Merla d'aigua

La Val d'Aran és una zona excepcional per observar ocells, molts d'ells fora de l'abast dels que vivim a zones de costa.
El recorregut que us explicarem en aquesta ocasió és un tram del riu Garona, al seu pas per les poblacions de Vielha i Betren. Es tracta d'una ruta molt curta, de poc més d'un quilòmetre de recorregut, però que degut a les seves característiques ens oferirà un gran nombre d'espècies d'ocells.

Garona
Ubicació del tram del Garona

Garona
Vista aèria de la zona

El camí s'iniciarà pel tram dret del riu, just tocant a l'institut de secundària, al punt 1 (al final del poble, cap a la zona del pavelló i el palau de gel). Aquest tram de camí transcorre al mateix nivell del

diumenge, 19 d’agost de 2018

Ocells als boscos de Pratdip

Per Enric Pàmies

Raspinell
Raspinell

Aquest matí he fet una petita sortida als boscos de Pratdip, a l'entorn de l'ermita de Santa Marina.
Es tracta d'un indret molt recomanable per visitar, que a més a més disposa d'un bon grapat de rutes per fer excursions i que ofereix també una àmplia zona de pícnic.

La ruta realitzada ha estat molt senzilla: m'he endinsat entre els boscos de pins i diverses espècies de caducifolis a la zona del pícnic, i posteriorment he pujat per darrere l'ermita, mirant a les capçades dels grans arbres que s'hi troben.

Ermita de Santa Marina (Pratdip)
Ermita de Santa Marina (Pratdip)

Pratdip
Boscos a la zona del pícnic

Pinar amb la Serra de Llaberia de fons
Pinar amb la Serra de Llaberia de fons

Vista d'una part dels boscos visitats

Hi he pogut observar una bona colla d'espècies: pit-roig, mosquiter, cadernera, pinsà comú,

dissabte, 18 d’agost de 2018

Ocells a l'Estany Gelat o Salat (Mont-roig del Camp - Miami Platja)

Estany Gelat o Salat
Estany Gelat o Salat

A la zona costera de Mont-roig del Camp, a Miami Platja, hi podem trobar uns aiguamolls que constitueixen un petit oasis per als ocells de la zona i per a les espècies migradores.
Es tracta d'una zona d'aigües salobres amb vegetació típica d'aquests hàbitats, com canyissar, joncs, salicòrnia o tamarius. Sembla que el nom d'Estany Gelat no deriva de que es trobi glaçat de forma habitual (ja que a la Costa Daurada no hi fa prou fred a l'hivern), si no que el nom originari era Estany Salat i degut a la pronunciació de la gent de la zona va derivar Salat com a Gelat.
Es troba enclavat entre la Nacional 340 (i la via del tren) i el mar, envoltat per ambdós costats per apartaments i hotels.

Ubicació de l'Estany Gelat
Ubicació de l'Estany Gelat

Vista aèria de l'Estany Gelat
Vista aèria de l'Estany Gelat

Per arribar-hi haurem d'agafar la Nacional 340 i entrar a Miami Platja. Es troba situat entre la població i la zona propera al Càmping Miramar però s'haurà de fer un petit recorregut per arribar-hi pels carrers de Miami, doncs no hi ha cap sortida de la carretera que quedi propera. A Google Maps apareix ubicat el nom d'Estany Gelat.
Al punt 1 hi trobareu un aparcament de sorra totalment gratuït que es troba just al costat mateix dels aiguamolls. Si ens acostem per la platja a la zona frontal de l'estany (punt 3) tindrem una vista general de la zona.

Vista frontal de l'Estany Gelat
Vista frontal de l'Estany Gelat

Pel lateral esquerra (número 2) podrem recórrer els voltants de l'estany i veure'n les diferents ramificacions.

Estany Gelat
Ramificació lateral

Estany Gelat
Vista de l'estany des de la part posterior

Estany Gelat
Vista a primera hora del matí des del pàrquing

Degut a la seva ubicació pròxima a la costa, durant les èpoques de migració es un bon punt de parada per moltes espècies. Hi ha una població reintroduïda de fartet (Aphanius iberus), un peix autòcton i en força perill.
Hi pararan diferents espècies com corriols, xivitones i altres limícoles, gavines, ardeids, polles d'aigua i fotges, a més a més d'espècies de Passeriformes lligades a la vegetació d'aiguamolls.
Amb sort hi podrem observar també el blauet, pescant peixos des de les branques més properes a l'aigua.
Durant els mesos més càlids la forta presència de persones a la platja limita molt l'aprofitament del lloc per la major part d'espècies d'ocells.

Blauet
Blauet

Cadernera
Cadernera


 Article i fotografies: Enric Pàmies

    

dijous, 16 d’agost de 2018

Capó reial (Plegadis falcinellus)

Capó reial (Plegadis falcinellus)
Capó reial (Plegadis falcinellus) - Fotografia d'Enric Pàmies

Capó reial (Plegadis falcinellus)
Cast: Morito
Eusk: Beltzarana
Gal: Mazarico negro
Ing: Glossy ibis
Fr: Ibis falcinelle
It: Mignattaio
Por: Íbis-preta
Al: Sichler

Taxonomia: El capó reial (Plegadis falcinellus) pertany a l'ordre dels Ciconiformes, família Threskiornithidae i gènere Plegadis.

Identificació: El capó reial por mesurar entre 48 i 66 cm, amb una envergadura de 80-95 cm. El pes aproximat és de 485-580 grams.
La seva coloració durant l'època reproductiva és molt espectacular: plomatge amb tons granatosos, ales d'un blau intens i tons violeta. La resta de l'any presenta un plomatge més apagat, quasi negre, amb reflexos de colors tornassolats.
Té un bec característic, típics dels ibis i similars, força llarg i corbat.

Capó reial (Plegadis falcinellus)
Capó reial (Plegadis falcinellus) - Fotografia d'Enric Pàmies

Capó reial en vol
Capó reial en vol - Fotografia de José Miguel Grande

Capó reial (Plegadis falcinellus)
Capó reial (Plegadis falcinellus) - Fotografia d'Ernesto Villodas

Espècies similars: A les nostres contrades és una espècie fàcilment identificable, doncs no hi ha cap

dimecres, 15 d’agost de 2018

Observacions d'ocells a Riudecanyes 11/08/18

Per Enric Pàmies

Capsigrany (Lanius senator)
Capsigrany (Lanius senator), el protagonista de la jornada

El dissabte 11 d'agost vaig fer una sortida matinera al pantà de Riudecanyes. En general a principis d'agost no acostuma a ser una bona època per l'observació d'ocells i, per si fos poc, va ser un dia amb molts núvols que per a la fotografia són nefastos. Tot i això va resultar ser una jornada profitosa.
Per a qui no ho conegui, el pantà de Riudecanyes es troba al Baix Camp, força proper a la costa, té aigua permanent (tot i que aquest any hem tingut menys quantitat de l'habitual) i envoltat bàsicament de pinars, tot i que també hi trobem arbres de diferents espècies.

Pantà de Riudecanyes
Pantà de Riudecanyes

Pantà de Riudecanyes
Pantà de Riudecanyes


Vaig observar alguns gafarrons, mallerengues cuallargues, pardals, cueretes blanques, tallarols capnegres, merles, mallerengues carboneres, garses i orenetes, però per sobre de tot van destacar

dilluns, 13 d’agost de 2018

Merla d'aigua (Cinclus cinclus)

Merla d'aigua (Cinclus cinclus)
Merla d'aigua (Cinclus cinclus) - Imatge d'Enric Pàmies

Merla d'aigua (Cinclus cinclus)
Cast: Mirlo acuático
Eusk: Ur-zozo
Gal: Merlo rieiro
Ing: White-throated dipper
Fr: Cincle plongeur
It: Merlo acquaiolo
Por: Merlo-d'água
Al: Wasseramsel

Taxonomia: La merla d'aigua (Cinclus cinclus) pertany a l'ordre dels Passeriformes, Família Cinclidae i gènere Cinclus. És la única espècie del seu gènere que habita a la Península Ibèrica.

Identificació: Pot arribar a mesurar fins a 18 cm.
Es tracta d'una espècie fàcilment identificable degut a la seva forma i coloració: cos més aviat arrodonit, amb un color general marró fosc i part del ventre, pit i barbeta de color blanc.  La zona de les ales sempre més fosca que el cap i que el ventre.
Bec de mida mitjana i de color fosc. Potes de color marró rosat.
Els juvenils adquireixen tons més grisosos, amb petites taques més clares. El pit és blanc amb taques grises.

Merla d'aigua buscant aliment
Merla d'aigua buscant aliment - Imatge d'Enric Pàmies

Merla d'aigua (Cinclus cinclus)
Merla d'aigua (Cinclus cinclus) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Merla d'aigua fotografiada a Vielha
Merla d'aigua fotografiada a Vielha - Imatge d'Enric Pàmies

Espècies similars: Al seu hàbitat no el confondrem amb cap altre ocell, ja que té una forma i coloració ben diferent de la resta d'ocells.

Veu: Reclam en forma de "stretts" curt i ronc. Cant silenciós amb seqüències aspres.

Hàbitat: Es tracta d'una espècie que acostuma a habitar zones muntanyoses amb rius de corrents

diumenge, 12 d’agost de 2018

Cruixidell (Emberiza calandra)

Cruixidell (Emberiza calandra)
Cruixidell (Emberiza calandra) - Imatge de Ricardo Rodríguez

Cruixidell (Emberiza calandra)
Cast: Triguero
Eusk: Gari-berdantza
Gal: Trigueirón
Ing: Corn bunting
Fr: Bruant proyer
It: Strillozzo
Por: Trigueirao
Al: Grauammer

Taxonomia: El cruixidell (Emberiza calandra) pertany a l'ordre dels Passeriformes, família Emberizidae i gènere Emberiza.
En algunes guies i webs se'l trobarà sota el nom de Miliaria calandra. Fou inclòs en un gènere separat, Miliaria, però els estudis recents indiquen que no hi ha suficients diferents per a separar-lo de la resta d'ocells del gènere Emberiza.

Identificació: Mesura uns 19 cm, amb una envergadura de 26-30 cm.
La seva mida és força superior a la resta d'Emberiza. La coloració és terrosa, amb algunes franges i taques clares. El pit i el ventre són clars, amb petites taques fosques.
Presenta el típic bigoti , habitual en aquest gènere.
Els mascles tenen una mida lleugerament superior a les femelles.

Cruixidell (Emberiza calandra)
Cruixidell (Emberiza calandra) - Imatge d'Enric Pàmies

Cruixidell cantant
Cruixidell cantant - Imatge d'Ernesto Villodas

Cruixidell (Emberiza calandra)
Cruixidell (Emberiza calandra) - Imatge d'Enric Pàmies

Espècies similars: Degut a la seva mida i patró de coloració no és difícil distingir-lo de la diferència d'espècies del seu gènere.

Veu: Reclam en forma de "xip" i "tsritt", i cant en forma de "txi-xi-xi-xi-xixi-xi-riiií".

Hàbitat: Degut a la seva alimentació és una espècie que habita habitualment conreus de secà, sobre

dissabte, 4 d’agost de 2018

Ocell d'estiu: Polla blava (Gallinula chloropus)



Seguim amb les nostres propostes per l’#ocelldelmes de l’estiu. Com ja sabeu pels mesos d’estiu, com ja és costum, us proposem un repte doble: fotografiar una espècie típica d’ambients aquàtics i una altra pròpia d’ambients de muntanya. Així, aneu on aneu a passar les vacances tindreu l’oportunitat de participar en el nostre concurs.

Aquí teniu la fitxa de la POLLA D’AIGUA, que és l’ocell de l’estiu corresponent als ambients aquàtics.

Us recordem que podeu participar en la nostra galeria d’Instagram de “L’OCELL DEL MES” amb fotos, dibuixos, enregistraments sonors, el que sigui… Podeu enviar-nos-ho a info@pasdepardal.cat.

Bon birding!