diumenge, 14 d’octubre de 2018

Ocells als Aiguamolls de l'Empordà - 13/10/18

Oca vulgar
Oca vulgar

Passats uns quants anys des de l'última vegada, per fi vaig poder tornar a anar a observar ocells als Aiguamolls de l'Empordà. No hi abundaven encara gaire espècies, però tot i així va ser un dia prou fructífer.
A l'estany del Cortalet només s'hi observaven un bon grapat d'ànecs collverds, polla d'aigua, cabusset, un flamenc jove i algun gavià argentat. Des de l'Aguait de les Gantes vaig poder observar també el blauet, cueretes blanques, mallerenga carbonera i algunes limícoles a massa distància (probablement xivitones).
Durant el camí cap a la Senillosa anava veient i sentint caderneres, rossinyol bord, pit-roig, mallerenga cuallarga i en vol dues arpelles buscant preses.
Aquests dies passats s'havia observat a la part de Mas Matà una oca de bec curt, però sembla que ja no hi era. En aquesta zona mig entollada hi havia quatre ànecs blancs, força becadells, xivitones, grasset de muntanya, un xoriguer i em van sobrevolar un grupet de fredelugues i també 5 oques vulgars.
I, com sempre, vaig poder gaudir de les daines que apareixen per la zona del Cortalet i dels cavalls de la Camarga.

Ànec collverd
Ànec collverd

Ànec blanc
Ànec blanc

Polla d'aigua
Polla d'aigua

Cabusset
Cabusset

Bernat pescaire
Bernat pescaire

Martinet blanc
Martinet blanc

Flamenc jove
Flamenc jove

Becadell
Becadell

Becadell
Becadell

Fredeluga
Fredeluga

Gavià argentat
Gavià argentat

Cuereta blanca
Cuereta blanca

Cuereta groga
Cuereta groga

Grasset de muntanya
Grasset de muntanya

Grasset de muntanya

Blauet
Blauet

Boscarla de canyar
Boscarla de canyar

Cadernera
Cadernera

Mallerenga carbonera
Mallerenga carbonera

Mallerenga cuallarga
Mallerenga cuallarga

Cogullada vulgar
Cogullada vulgar

Arpella
Arpella

Xoriguer comú
Xoriguer comú

Daina
Daina

Cavalls de la Camarga
Cavalls de la Camarga


Text i fotografies: Enric Pàmies

   

dissabte, 13 d’octubre de 2018

Ocells a la desembocadura de la Tordera 12/10/18

Mallerenga cuallarga
Mallerenga cuallarga

El dia 12 d'octubre vaig fer una escapada a primera hora a la desembocadura de la Tordera. Era un dia força tapat, i per tant no va ser una gran jornada fotogràfica. Tampoc hi havia gran presència d'ocells. Al final del riu, que quedava separat del mar, únicament hi havia uns quants collverds i polles d'aigua, i un bernat pescaire força amagat. També vaig observar un ànec xiulador.
A la zona de canyes i joncs hi havia una mica més de moviment: rossinyol bord, mallerenga blava, cadernera, merla, pardal comú i pardal xarrec. A la zona del camí, que queda vorejat d'arbres, algun tallarol de casquet, raspinell, mallerenga cuallarga, tudons i garses.

Algunes fotos de la jornada:

Ànec collverd
Ànec collverd

Ànec xiulador
Ànec xiulador

Ànec xiulador
Ànec xiulador

Polla d'aigua
Polla d'aigua

Bernat pescaire
Bernat pescaire

Rossinyol bord
Rossinyol bord

Mallerenga cuallarga
Mallerenga cuallarga

Mallerenga blava
Mallerenga blava

Cadernera
Cadernera

Raspinell
Raspinell

Gralla
Gralla

Tudó
Tudó

Tallarol de casquet
Tallarol de casquet

Text i imatges: Enric Pàmies

 

dissabte, 1 de setembre de 2018

Entrevista a Francesc Kirchner, coorganitzador del Delta Birding Festival


Els dies 21, 22 i 23 de setembre es celebrarà la 5a edició del Delta Birding Festival, l'únic festival ornitològic que es celebra a Catalunya i un dels més reconeguts a l'estat espanyol.
Aquest esdeveniment és organitzat de forma conjunta entre la botiga Oryx, l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i la Fundació Catalunya La Pedrera.
Entrevistem a Francesc Kirchner, propietari d'Oryx, qui va impulsar la creació del festival i una de les persones responsables de l'organització.

D'esquerra a dreta, Santi Mañosa  (President de l'ICO), Miquel Rafa (Director de la Fundació Catalunya - La Pedrera) i Francesc Kirchner (representant d'ORYX) - Imatge d'ICO

El primer Delta Birding Festival (DBF) es va celebrar l'any 2014. Com va sorgir la idea de constituir aquest esdeveniment?
A l'estranger fa molts anys que es celebren aquest tipus de festivals, que agrupen un gran nombre d'aficionats, entitats i empreses del món de l'ornitologia. Sens dubte el principal referent en aquest aspecte seria el Birdfair, que s'ha celebrat per 30è anys consecutiu a Gran Bretanya.
Vam creure que hi havia la necessitat de crear un festival d'aquestes característiques al nostre país. Em vaig posar en contacte amb representants de la Fundació Catalunya - La Pedrera (propietaris de l'espai Món Natura Delta) i de l'Institut Català d'Ornitologia per a tirar endavant aquest projecte.
Era important la participació de les tres parts per tal d'aconseguir que el DBF agrupés entitats conservacionistes i ornitològiques, empreses vinculades amb el sector i tots els aficionats possibles.

Món Natura Delta
Món Natura Delta durant el festival de 2017 - Imatge d'Enric Pàmies

El Delta Birding Festival s'organitza de forma conjunta per Oryx, l'ICO i la Fundació Catalunya - La Pedrera. Com es coordina aquesta feina entre les tres organitzacions?
El principal objectiu del festival no és generar cap mena de benefici directe, si no reunir totes les persones i entitats del sector. La feina es coordina d'una forma molt adaptable, posant les tres entitats algunes persones dedicades a organitzant el festival.
A grans trets podríem dir que la Fundació Catalunya - La Pedrera s'encarrega més aviat de la part logística, tenint en compte a més a més que el DBF s'ha celebrat des del primer any a les seves instal·lacions. Per altra banda l'ICO, gràcies a que es tracta d'una associació molt arrelada al sector, s'encarrega d'organitzar i coordinar les diferents sortides i tallers, a més a més de col·laborar buscant les conferències que més puguin interessar als assistents. Per últim, Oryx també cerca conferenciants, contacta amb els expositors i gestiona part de l'organització de l'esdeveniment.

El festival s'ha convertit ja, al cap de poc temps, en un referent en els esdeveniments ornitològics d'Espanya. Quina creieu que ha estat la clau d'aquest èxit?
La peculiaritat del DBF, que va força en la línia del Birdfair britànic, és que aconsegueix agrupar totes les persones i entitats del sector de l'ornitologia i la natura: associacions, editorials, revistes, botigues d'òptica, fotografia, llibres o altres tipus de material, empreses de turisme ornitològic, artistes especialitzats, experts del sector (en conferències, tallers i sortides) i una gran quantitat d'aficionats a les aus.
A més a més darrerament s'està fent un ran esforç per mostrar aquest festival fora de les nostres fronteres.
També hi hem de sumar que el Delta de l'Ebre és un lloc únic pel que fa a l'observació d'ocells.

Part dels expositors de l'edició anterior - Imatge d'Enric Pàmies

Al DBF hi podem trobar conferències, sortides guiades, cursos sobre temàtiques especialitzades, tallers, stands de fotografia i òptica, art, llibres especialitzats, caixes niu i menjadors, turisme ornitològic, entitats sense ànim de lucre, diferents concursos i fins i tot podrem veure de ben a prop l'alliberament d'animals recuperats. Quina d'aquestes activitats és la que té més èxit entre els visitants?
Precisament, després d'haver realitzat diverses enquestes i d'haver parlat directament amb aficionats, s'ha arribat a la conclusió que l'èxit del festival es reparteix a parts iguals entre les conferències, sortides i tallers i els expositors. És a dir, el fet d'agrupar totes aquestes activitats i expositors és el que fa que els aficionats a l'ornitologia ens visitin.
També s'ha de tenir en compte que també s'incorporen, i cada cop més, activitats i conferències relacionades amb altres animals o sobre fotografia de natura. Per exemple, en aquesta propera edició hi ha sortides per descobrir els ratpenats de la zona, gravació de sons de natura, i conferències com la de l'Oriol Alamany dedicada al lleopard de les neus.

Sortida ornitològica en vaixell pel riu Ebre
Sortida ornitològica en vaixell pel riu Ebre - Imatge d'Enric Pàmies

En la darrera edició de 2017 quants aficionats han visitat el DBF? Quina ha estat l'evolució des de que es va iniciar aquesta aventura?
A grans trets podríem dir que l'evolució ha estat molt positiva: el primer any van assistir unes 800 persones, 1.200 el 2015, 2.000 el 2016 i unes 2.300 l'any passat. Això demostra que cada cop s'arriba a més gent del sector, tant del nostre país com de l'estranger.

Quin és el perfil de visitants del festival? Majoritàriament ornitòlegs i altres aficionats experimentats o també famílies?
L'objectiu que ens vam marcar era dirigir-nos al aficionats i ornitòlegs més avançats. D'aquesta manera s'atrau molta gent del sector que, al mateix temps, "arrosseguen" els aficionats més novells o als interessats en iniciar-se en aquest món.
En aquesta línia es va marcar la necessitat de que no es tractés d'un esdeveniment amb entrada gratuïta, si no que es va fixar un import per a accedir a les instal·lacions i d'aquesta manera assegurar-nos que qui entra està realment interessat en el que mostrem i oferim.
Diversos visitants i conferenciants estrangers ens han comentat també la sorpresa de que el perfil dels assistents al DBF és força més joves que als festivals que es celebren a altres països. Això ens mostra que aquí aquesta afició ha crescut molt els darrers anys, i per tant encara té un llarg recorregut pel davant.

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) observada durant el DBF 2017 - Imatge d'Enric Pàmies

Quantes conferències hi haurà aquest any? I quants expositors?
Aproximadament podríem dir que  hi ha un total de 60 expositors, un total de 100 activitats i unes 40 conferències. S'han volgut mantenir, més o menys, els números de l'edició anterior.

Quina va ser, l'any 2017, la conferència més multitudinària? Quins han estat els ponents amb més reconeixement en el món de l'ornitologia?
L'edició anterior les dues conferències més exitoses van ser les d'Arjan Duarshuis, amb el seu Biggest Year, i la d'Oriol Alamany sobre els óssos polars.
Aquest 2018 la previsió és que repeteixi el seu èxit Oriol Alamany, amb la seva conferència sobre el lleopard de les neus, Neil Rettig i Laura Johnson amb el seu documental sobre l'àguila menjamones de Filipines i la del reconegut il·lustrador Killian Mullarney.

Arjan Dwarshuis
Conferència d'Arjan Dwarshuis en l'edició anterior - Imatge d'Enric Pàmies

Què pot oferir DBF que no ofereixin altres festivals i fires del país?
Tal i com hem comentat anteriorment, el punt fort del DBF és que aconsegueix agrupar expositors, tallers, sortides i conferències, cosa que fa que l'èxit d'assistència sigui molt elevat.
A més a més, un dels objectius de DBF és la d'aconseguir recursos econòmics per dedicar-los a algun projecte de conservació. Aquest any la recaptació anirà destinada a dos projectes, un internacional i un de local. El projecte internacional és de seguiment de la tórtora europea (Streptopelia turtur) i el projecte local va destinat al cens i seguiment de les poblacions de còlit negre (Oenanthe leucura) a les Terres de l'Ebre.

Respecte l'edició de 2017, quines novetats trobarem aquest any?
S'ha seguit molt la línia de l'edició anterior. Evidentment les conferències seran diferents, però les principals novetats seran el canvi de port d'inici de la sortida d'aus pelàgiques, cosa que permetrà arribar abans als punts més interessants per observar aquests ocells, i les noves activitats com la d'observació de ratpenats.

alliberament d'aus recuperades
L'alliberament d'aus recuperades és una de les activitats amb més seguiment - Imatge d'Enric Pàmies

Les xarxes socials han ajudat a que aquest esdeveniment arribi a més gent?
No es pot obviar que avui en dia les xarxes socials permeten arribar a molta més gent. Els nostres esforços es centren bàsicament en Instagram, Twitter i Facebook.

El Delta de l'Ebre és sens dubte un enclavament únic per l'ornitofauna a Espanya, i fins i tot a Europa. Triar una localització com aquesta és sens dubte una de les claus de l'èxit del DBF?
Teníem molt clar que el més important era celebrar l'esdeveniment en un lloc únic per les aus, i per tant des del primer moment vam tenir clar que s'havia de fer al Delta de l'Ebre. En aquest sentit les instal·lacions de Món Natura Delta van esdevenir el lloc més adient.
El Delta de l'Ebre es troba ubicat en un punt de molt fàcil accés des de qualsevol lloc, té molts allotjaments on els visitants poden fer-hi nit i presenta una diversitat d'ocells única a Catalunya.
Es va escollir celebrar-ho durant el mes de setembre per diferents motius: per una banda a la primavera ja es celebrava un altre festival ornitològic a Espanya, per tant es va decidir aprofitar un punt important de les migracions post-nupcials. També es va tenir en compte que el mes de setembre habitualment presenta un molt bon clima, un fet imprescindible per la presència de visitants. Per últim vam optar per fer-ho un mes després del Birdfair britànic perquè moltes empreses, tant d'òptica, com de fotografia, com editorials, aprofiten aquell esdeveniment per presentar els nous productes. D'aquesta manera durant el DBF els aficionats a l'ornitologia podran provar i comprar als diferents expositors aquests nous productes.

Arrossars del Delta de l'Ebre
Arrossars del Delta de l'Ebre - Imatge d'Enric Pàmies

Riet Vell al capvespre
Riet Vell al capvespre - Imatge d'Enric Pàmies

Oryx és una botiga especialitzada en llibres i material relacionat amb l'observació de la natura. Des del vostre punt de vista, com veieu actualment la salut de l'afició a l'ornitologia a Espanya? S'ha de millorar en algun punt, com a país, per a potenciar més el turisme ornitològic?  
Quan vam obrir la botiga fa 20 anys el sector era molt diferent, amb un nombre d'ornitòlegs i aficionats molt més reduït. L'aparició de la fotografia digital i, posteriorment, de les xarxes socials ha fet que l'ornitologia arribi a molta més gent. L'existència de botigues com Oryx i altres professionals del sector també fa que tothom pugui tenir la millor bibliografia a mà, així mateix com poden utilitzar caixes niu i menjadores per observar la natura de ben a prop.
En relació amb el turisme ornitològic, s'haurien de millorar les infraestructures. Molt sovint es construeixen "hides" (observatoris) en ubicacions o orientacions que no són les adequades. Són en ocasions "hides" massa oberts, o en zones amb massa circulació constant de vehicles.
També hauríem d'intentar aconseguir que la natura i els ocells podessin ser l'objectiu principal del viatge; actualment són més aviat una activitat accessòria.


  Entrevista realitzada per: Enric Pàmies